Olla de Núria 2013


Redacció de la Crònica de l'Olla 2013 per Martina Fuster
 
 
 
Aquesta edició es presentava d’allò més animada ja que a última hora la Mercè i la Marina van tenir el detallàs de venir a fer d'avituallament i a compartir aquesta experiència amb mi. Sortíem dissabte al matí des de Sant Cugat les tres juntes, elles venien de “juerga”, amb ressaca i amb la musica a tot gas. Animadíssimes semblava que anéssim a una expedició a Benicàssim. L'arribada a Serrat però ens va ubicar placenterament i sobretot gracies a un gran dinar del Toni (sense dubte és la millor manera de comprar a algú i sota els efectes gastronomics del petit xef  les tenia disposades a l'endemà caminar carregades amb aigua i convençudes de que era quelcom divertit...). Finalment les donzelles (“PARTY ANIMALS”) van entrar en sintonia muntanyil i també gaudien del "mono" tema que recorre per les entranyes dels corredors d’una cursa llarga el dia avanç del repte.
 
A la tarda vàrem unir-nos amb alguns dels companys qui també participarien a l'aventura de l'endemà i cal agrair la super hospitalitat del Albert, el Roger, l'Alba i el Xavi ja que ens van convidar a un bon sopar, amb taules i cadires de “pícnic”, sota la lluna i al pàrquing de Cremallera de Queralbs on hi han molt bones vistes. La ubicació tot i que, sobretot per ser un aparcament, sembli poc idíl·lica, amb aquest professionals furgoneteros és un plan fabulós. Vàrem retirar-nos a una hora prudent i crec que aleshores tothom ja teníem al cap com volíem plantejar l'endemà.
 
A les 6h sonava el despertador i a mi m’interrompia el somni recorrent que solc tenir el dia d'una cursa, en el que sempre hem passen coses i arribo tard a la sortida. No vull entrar a analitzar el contingut d'aquesta ritual pre-cursa, però si comentar que aquesta vegada, el motiu del retràs, era que trobàvem molts isards i no podíem circular per la carretera. Tinc unes amigues estupendes que sense queixar-se ni mica i silenciosament varen llevar-se rient, de bon humor i ben disposades a gaudir d'un dia ben especial.
 
El cremallera vaig pujar amb el Jordi de Can Torrent i un cop a dalt vaig trobar a l'Aram que aquest any participaria amb un dorsal de noi (l'any passat va fer servir el d'una membre d'honor del CAS i va quedar en 6a posició femenina el tio...). També allà vaig compartir una mica dels nervis de l'Albert i alguns i algunes compatriotes de la seva terra. Com diu ell, Arenys de Munt és terra d'“espartanus”, i jo puc constatar-ho ja que darrerament amb ell hem compartit aventures d'allò més pintoresques, com són pujar el Taga en Bicicleta, fer un cresta de 7 cims de 3000m. en un sol matí o pujar un Mont Perdut ben hivernal i ple de neu.
 
La cursa començava amb un dia clar, bones sensacions i alegria. El que més m'agrada d'aquest tipus de probes és que les coses ràpidament es posen al seu lloc i a la que donen la sortida les posicions ràpidament es defineixen. Jo tinc la sensació que, com que el nivell de la gent és molt alt, es fan 3 curses diferents dintre del mateix esdeveniment: la més rapida és la dels professionals d'aquesta disciplina esportiva tan exigent, els quals tarden menys de 3h, la segona la dels qui estan fets de ferro i malgrat no dedicar-s'hi poden baixar de les 3h 30 minuts i en tercer lloc, la dels que som uns domingueros dels que tenim gust i dels que potser ens agrada patir però que som conscients que l'indret i el recorregut de lo bonics i especials que són no tindran desperdici. Per tan, “correm” o caminem seguint l'itinerari com bonament podem i amb una actitud positiva.
 
Allà dalt tens vistes que t'obliguen a pessigar-te el braç per ser conscient que estàs despert, a mi personalment m'agrada tan sentir-me petita i gaudir de la panoràmica d'un cim que m'he passat tota la cursa com en un núvol. Sentint-me afortunada, plena i respirant un aire d'allò més saludable.
 
Al Finestrelles he tingut al grup de suport qui m'esperava amb aigua, fruita i sobretot molts ànims: moltes gracies!!! A més m'han recollit la motxilla i això ha sigut un regal ja que jo, amant de les baixades cabra per la muntanya, he pogut gaudir lleugera del que sense dubte és el millor tram de la cursa: la baixada fins al Alberg. Allà he pogut posar les cames en modo “suelto” i en plan burro que vol arribar a la quadra, m'he posat a la pell d'un isard tot fent salts i corrent com un Daina de les muntanyes!
 
Mare meva quin gran dia i quina satisfacció anar a fer un bany al riu amb un companyia de primera categoria i sobretot amb la satisfacció d'haver acabat la cursa amb condicions i amb totes les endorfines que la muntanya i una experiència com aquesta et fan segregar: quina droga més de puta mare. Quan fem la pròxima?

Arribada: 4H 2MINUTS
 
Bravo! visca el CAS

Berlin Firmenlauf

24 de Maig del 2013
6 kms
6273 participants

En el seu moment no vaig escriure l'entrada, i ara que s'acosta l'olla de Núria i sóc a casa amb el turmell de baixa, és inevitable pensar en com de fantàstic és córrer. Aquesta és la meva primera cursa a Berlin, tot just després del desglaç a l'acabar-se un etern hivern. He corregut amb la semarreta de la Freie Universität Berlin, però tenia al cor els colors del C.A.S :) Curta i ràpida. Comença a la porta de Brandenburg i fa una volteta abans d'endinsar-se al Tiergarten. Aquí tenim el Garmin! Ah, i un video de l'arribada.

Joana. Posició 467 (18 categoria femenina). Temps: 22min 52s (4:15 min/km).


1a Cursa de Muntanya Batega al Bac de Planoles

1a Cursa de Muntanya Batega al Bac de Planoles

     És obligada en aquesta crònica fer menció del motiu pel que he corregut aquesta cursa de gran bellesa però de gran duresa, sense estar ni molt menys entrenat per fer-ho amb garanties. De la nostra estada a Serrat en vam treure diverses vivències, entre elles la de dur el Casal Municipal de Planoles. Allí coneguerem a en Jordi Basagaña, que després ha resultat ser també el tiet de la Núria (companya de l'Aram Carreras).
Doncs bé, en Jordi és, qui motivat pel seu amor a còrrer, ha organitzat aquesta cursa i per la bona relació amb ell, així com, perquè l'Aram també apretava vaig decidir apuntar-m'hi, en modus homenatge!

La cursa ha tingut lloc avui 31 de Març de 2013. Els temors de poca participació (per ser la primera edició) com el possible mal temps tenia a tothom en alerta, a mi inclòs. Part de la cursa arriba a cotes de 2000m i si la meteo no acompanya no es disfruta gaire. Finalment, el dia ha estat esplèndid, a les 8:15 ja era a Planoles gaudint del solet matiner mentre escalfavem una mica... I Inscripcions esgotades, 250 participants prendriem la sortida.

 No coneixia gairebé res del recòrregut exceptuant els primers 3km i la resta s'augurava moooolt dura. Just abans del tret de sortida i mentre ens abraçavem amb l'Aram per desitjar-nos sort i forçuria, li dèia que no les tenia totes de poder acabar i en cas de fer-ho comptava fer-ho entre 3h30min i 4h.

Mooooooooc! Sonà la bozina de sortida i tothom gas a fondo... El primer km fa ziga-zagues per dins el poble mentre baixa cap el riu mirant d'evitar al màxim trepitjar asfalt, tot i que per nassos n'haviem de tocar. Mentre anem baixant ja noto que les meves cames no estan ni de bon troç en la forma d'anys anteriors, així que agafo ritme de creuer i anar fent. Als pocs minuts creuem el pont i agafem un caminet que comença a pujar en direcció a Roca Aguda (1380m)

Aquest cami va alternant trams de pista i trams de corriol estrets, però sempre amunt... el ritme però encara és acceptable i correm més que caminem... 7:15min/km fins el Km4. En arribar a aquest primera fita la pendent canvia fins fer necessaries les mans en alguns moments o en un petit flanqueig una corda instal·lada per poder superar la verticalitat sense riscos. El ritme cau estrepitosament fins els 15min/km i les rampes es succeeixen amb petits trams plans que oxigenen cames i pulmons.

Deixem enrrera Roca Aguda i seguim pujant per corriols enllaçats ara per Pista ampla i planera. Tot i així, el ritme no es recupera gaire ja que mica en mica les forçes fugen al provar de trotar al replans.

En Arribar al Prat de Jou ja portem 1h30 i 7,5Km però el més important és que hem pujat 500m. Agafem una pista ample que ens porta durant mig km fins la que serà la penúltima pujada del circuit. Aquesta pista està gelada a les zones obagues i torna a quedar palès que unes cames fortes i entrenades fan front a aquests obstacles bastant millor que les que m'estan duent per entre aquest bosc de pins i coniferes.

Passat un revolt apareix la cinta que indica que hem d'abandonar la pista i començar a pujar els 300m que ens separen del primer cim de la Batega al Bac. Aquesta pujada és extremadament dura. Realment penso que no arribaré a dalt. Si fins ara havia anat a ritme feixuc però constant, ara em veig obligat a fer parades per recuperar forces. A més és ple de neu i gel que provoca patinades que dilapiden les poques energies que estic guardant per poder baixar.

En arribar al cim la vista és espectacular, ha valgut la pena em dic! Planoles a baix petita i coberta de pissarra, darrera Puigmal, Taga, Balandrau i alguns cims francesos... Precios!
Per acabar de fer rodó el moment el control que trobem ens diu que tenim un km de baixada per recuperar forces fins l'ascensió al Costa Pubilla (sostre de la Batega), somric!!! Això ja està fet!

Baixo per la Coma Ermada i constato novament que necessito més entreno, les cames es neguen a baixar ràpides. Si accelero em fan mal els tormells i perdo estabilitat. Així que xino xano vaig deixant-me caure fins la darrera ascensió d'uns 200m de desnivell. Aquest tram el faig absolutament tot caminant sense opció de còrrer, ni vull ni puc.

I finalment arribem al sostre, 2h m'ha costat i ara si puc gaudir de les vistes de l'altre vessant; Monsterrat, Montseny, Pedraforca... Brutaliiiiiiis! I encara més brutalis saber que ja no queda ni una pujada mencionable.... Just abans d'abandonar el cim, un senyor de l'habituallament ens diu, vigileu a la baixada hi ha gel i podrieu prendre mal... Ok, penso. Ja vigilaré!

Però la baixada no pot començar pitjor, no he fet ni 10m que trepitjo una placa de gel gruixut i em foto una patacada de cal Deu. Pico amb el genoll i rodolo uns metres, maleïnt i gemegant. M'haig d'aturar 5min per recuperar-me del dolor i la inmovilitat que provoca. Una vegada el dolor es fa suportable, m'aixeco i començo a baixar força coix, però pensant que si la cosa es refreda allí dalt, no baixaré pas.

La neu segueix molt present i sota d'ella bastant gel amagat, amb por de tornar a caure, decideixo fer Culing fins a nova ordre. I això em suposa evitar-me un nou accident i descarregar el genoll lesionat. Però el gel va en augment i es impossible baixar sense patinar, per sort han posat una corda de 200m que podem fer servir per desgrimpar per sobre la capa de gel.

Uns 40m més avall, cansat d baixar per la corda, patinant continuament i quedant-me penjat com un pernil, m'agafo a un avet i salto fora de la canal per la que descendim. A partir d'alli busco camí pel sotabosc i realment avanço més ràpid que la gent que insisteix en baixar per la corda. Alguna patinadeta, algun ensurt, però ràpidament perdo alçada i amb això desapareix el gel.

A partir d'aqui els km van passant depresa de manera que el ritme torna a augmentar bastant. Passo dels 15min/km a 7min/km... Al principi el cami és molt dret i el genoll encara se'm ressenteix, però al Km14 ja seguim un corriol ben definit i molt agradable de seguir i el genoll, tot i que adolorit no molesta.
Atrapo a dos corredors i decideixo que aquest ritme ja m'està bé i no els avanço. uns minuts després ens atrapen dos corredors més que si ens avancen, però dels que no ens despenjem. Sembla que he trobat un grup amb el que còrrer fins la meta!

Cada cop més a prop de Planoles ja fa estona que escoltem els speakers i el públic... i els grups que ens anímen també són més nombrosos i més freqüents.

Ara si estic gaudint, un ritme molt agradable i de baixada per prats i boscos preciosos. En Arribar a l'Alberg Marista, les cames ja em fan una mica figa, però només queda 1km així que gas i a apretar les dents.
Aquest darrer km resulta ser molt dur psicològicament ja que puc veure la pujada final que em queda per arribar al poble. El cop psicològic és tant dur, que a la primera rampa ja camino sense dubtar-ho. I menys dubtes encara quan una cinquantena d'escales apareixen entre jo i la meta!!!!!!!!!
 Les pujo com puc i ja dins el poble arrenco a trotar perquè s'ha de donar bona imatge, unes altres escales però aquestes si les coneixo i se que despres d'elles queden 50m fins la meta. Les pujo de 2 en 2 fent ús del que queda d'ATP a les meves cames... i fins i tot avanço a tres persones... Giro a l'esquerra i... la meta...
Arrenco a còrrer una mica i uauuuuuuu! he baixat de les 3h (2:55h) a 7,35min/km.

I pensar que venia a fer 3:30-4h!! Un gran dia, una gran prova i un gran èxit.

Aram Carreras 2:27h pos:65
Sergi Verdaguer 2:55h pos:132

1ª Cursa Els dos cims de Querol, 18 de novembre de 2012

Feia un diumenge plujós i anava de cursa molt ben acompanyada amb els amics del nostre poble veí Jofre i Arnau. A més allà varem trobar-nos amb el Ramon i amb el Paris que són dos companys Guies de la ONCE.

L'ubicació era increible ja que a l'Alt Camp ara la tardor està eufòrica i el paissatge és ben pintoresc. Entre vinyes i un terreny ben rocós s'hi troba el Castell de Querol construit al s.X i el qual està més aviat "Tocat i Enfonsat". Malgrat tot és un escenari que et trasporta a l'epoca medieval ja que a dia d'avui i han tres cases i no crec que massa res hagi canviat en aquelles contrades.

A sortida i havia un ambient íntim i familiar, tansols erem un 150 corredors i avanç d'iniciar l'ascens al primer cim varem dedicar un minut de silenci a algú del poble.

La veritat és que jo vaig sortir molt embalada i encapçalant la cursa a un ritme que no podría seguir però, evidentment i com era d'esperar, van caldre menys d'un parell de Km perque les coses es posesin a lloc i la Ivet i la Teresa, que no es van deixar vencer pel meu farol, enseguida varen avançar-me:...Quina llàstima ja que magradava ser primera!

La organització mereix un deu ja que al ser la primera edició d'aquesta prova de 18 km amb 850 m. de desnivell varen cuidar molt bé la senyalització com la tria del recorregut on trialeres i camins feren un recorregut molt entretingut i gens farregós.

Aixó si al final hi havia una pujada totalment inecessariaon després de creuar el poble, rossar el punt d'aribada i desviar-nos estupidament per baixar molt i massa avall durant un Km, creuar 2 rius i pujar acabar pujant 500 metres on casi trec el pulmó i avandono...però la meta estava allà i en realitat tot plegat fou satisfactori i gratificant!

Felicitats a l'Arnau que va arribar el 4t i també Jofre que va arribar el 8é. Gracies al Ramon per tutelar el meu atac d'eufòria del km 15 al 17 i apoyar el meu podium donant-me forces perquè la 4ta no hem tregueś l'ampolla de vi que hem varen regalar( ja que jo m'imaginava que estava molt aprop i vaig demanar-li que no hem deixés baixar el ritme però que sembla ser que estava lluny), als meus estimats companys del CAP i a tots/es plegats!

XXXIV Campionat de Fons del Ripollès

 

   El diumenge 18 de novembre participo en la mitja de Ripoll per tercera vegada. El motiu principal de la meva participació és oblidar el temps penós de l'any passat. Enguany, no és que hagi entrenat, però almenys he sortit a córrer algun dia!
   La carrera comença després del ball dels gegants, em poso ben endarrere per no molestar a la sortida, i tot hi així em passen gairebé tots els participants abans del Km3. 
S'estira el grup fins a trencar-se. Jo quedo entre el pelotón de los torpes i els corredors de veritat. S'allunyen els del davant però també els del darrere meu. Primera pujada forta i porto un ritme còmode per mi, intento ficar-me al grup del davant, un espectador em diu va nano, agafa't-hi que si no ho patiràs tota l'estona. Faig un intent, retallo dos metres i torno a quedar despenjat, miro enrere i veig gent lluny.... no vull ni saber quin ritme duen, deu ser més de sis, fugim, i que no m'atrapin!

Mantinc el mateix ritme que els del davant, que els tinc a 15m, així fins a St Joan. El primer m'ha creuat de baixada al Km 8:5, va, no està tan malament..

Ara baixada fins a Ripoll, retallaré min segur, vinga vinga que ara és la meva part preferida, 
Anàlisi global: Ok, només flato però tan se val.

Ritme de 5:00 només dura 3 Km, faig llufa... torno a mirar el rellotge, ara torno a córrer a 5:30. Passo gent per primera vegada! ué!

Em proposo seguir la noia de verd i no ho aconsegueixo, a mesura que arribem va apretant més i més, deu voler fer 1:55 i va tard....

Però i jo què, vull fer menys de dos i encara m'encantaré. Sí, però no puc fer-hi res, jo una passa rere l'altre, la minutera avança, la cosa està molt justa. Última rotonda, ja hi som, recta interminable com cada any i meta. no ha pogut ser! 2:01:23 a 5:44

No és un bon resultat però em queda el consol de ser la meva plusmarca, l'any 2009 vaig fer 2:02

Em trobo amb tots els corredors de la carrera popular, que ja són al bar fent el vermutet.
Gran dinar de germanor a casa l'Eudald i la Judit i a descansar...

48ena Behobia - San Sebastián


 El diumenge passat vàrem anar a la popular i clàssica carrera d'Heuskalerria Behobia-San Sebastián.

Si haig de destacar alguna cosa d'aquesta cursa d'asfalt és l'animació de la gent. Milers de persones surten de casa seva per animar-te. Al llarg de tot l'itinerari vas sentint els ànims del públic: AUPA, venga que váis muy buen, ya casi estáis, OSO ONDO! OSO ONDO!

El clima és una altra cosa, plou i plou molt a Guipúzcoa. Des que vam arribar a Donostia, plovia. El sol va sortir una estona el dissabte al matí. Gran ambient a la fira del corredor al velòdrom d'Anoeta. Em vaig trobar al Xavi Minguella!! jeje, anàvem junts a l'escola! i en sortir, l'incondicional Paco Ronsiito, la tia Maria, que aquest any participarà en la modalitat Northern Walk i tots els altres membres del CARS.

Amb mi, la Gemma i el Marc, superespectadors! i l'Àlex! que està altra vegada en bona forma.
A menjar pintxitos, va! nyam nyam nyam i xacolí glu glu glu.... No nos habéis cobrao ni la mitá de lo que hemos comío, Anda -la-hostia, que no os enteráis, que llevo ya 23 palillos..., PUES

pimientos
cocotxas
pulpo
una de hongos
calamares
croquetas
chistorra
alcachofa
y un sinfín de cosas más...

jiji, va a dormir la migdi que la somnolència és fatal per fer turisme, anem cap a la furgo... sisi la furgo, aquí on ens veieu, el pressupost del CAS de finals de temporada ens ha permès llogar una fantàstica California dreams... on hem estat la mar de bé.

Dia de la cursa, tren a tope de corredors, al nostre vagó 458 homes i una dona.
quin dia! plou i plou i plou i fa fred, fem una llesca de pantomatoak i uns cafès kafeinakokoak. Fins d'aquí dues hores no sortim, buf, tothom als bars i benzineres de Behobia esperant el torn, sortides cada deu minuts, la gent va abandonant el confort, se saluden, i au, a l'aigua (de cap a peus) allà on trepitges, un pam.

La nostra sortida a les 11:10 vava! PUM!

el canguro em dura literalment 300 metres. Amb això no hi ha qui corri. el llenço contra un senyal de tràfic.

 això comença a pujar, Km 5 em passa un homenet pel costat, es el meu tío!! -eeeep, -hombre!

i el tío córrer i córrer molt, em planta abans de Gantxurizquieta... ññññ

A la baixada, ras! a la zona de tobogans, ras-ras! i en un tres-i-no-res ja sóc al port de Pasajes... queda molt poc, Km 15 uuuuuuuü.. ara sí el temut Alto de la Cruz, ah, rampes dures... aqui passo a la gent, per primer cop en tota la carrera guanyo posicions... baixo, a muette, ara stic on fire, check articular OK, check muscular OK, ara o mai, augmento el ritme, ya-total, si és baixada, una pájara no m'agafarà. Passo dos avituallaments sense beure res, passo caps, la respiració augmenta de 3-2 a 2-2... baixada a San Sebastián Av Navarra, una cridòria, tothom se sent un campió, recta de meta interminable, des del Km 19 se m'ha fet llarguíssim. Veig a la Gemma i al Marc, eo ja sóc aqui! i molt content!! ...al menys un podrà pensar: yo estuve allí, yo la hice...

Paco Muñoz (Ronsiito): 1:45 plusmarca persona
Àlex Llorensí Torrent: 1:47 esplèndit debut
Pau Muñoz Cirici: 1:51 esplèndit debut

4500 catalans van participar-hi, molts d'ells amb senyeres, estelades i barretines. la gent de Donostia els animava, aplaudien el pas de les qualsevol reivindicació independentista -que nosotros somos de la ikurriña!
A l'autobús, una dona va dir això: háblale un poco más a tu hijo que me gusta escucharlo (el catalán)
i un home, en baixar, es va girar i va dir: -que tengáis la suerte que os merecéis el día 25, estaré todo el día enganchado a la radio y a la televisión. 







 




 

Travessa Núria-Thuès


Divendres 5 d'octubre de 2012
Sortida: Núria
Arribada: Thuès entre Valls
temps: 6h



Feia temps que tenia al cap tornar a fer aquesta excursió clàssica del Pirineu Oriental. Fins aleshores tenia el record dels païsatges superbs de l'alta muntanya i de la distància llarga que a un caminant se li torna feixuga al tram final. Corrent, en canvi, el païsatge continua sent excel·lent però la distància s'escurça. No es tracta de voler ser una partícula subatòmica ni d'anar a verlocitats impròpies d'un ésser macroscòpic, si no d'invertir el temps mìnim per a completar un itinerari, sentir-te entre les muntanyes ben calçat i sense res més que allò imprescindible.
Amb la càmera de fotografiar penjada al coll i una jaqueta per si es girava alguna cosa en contra, vaig completar els 25 Km amb les parades per contemplar el païsatge, caçar instantànies i menjar alguna cosa. Vaig anar a fer una excursió i també vaig anar a fer esport.







Vaig trobar un equilibri entre tenir pressa i sentir-me allí. Mirava, corria, caminava i saltava, i mentrestant pensava en un munt de coses. Gaudia de l'indret i de com afrontava els obstacles amb una barreja d'agilitat i prudència. no podia fer-me mal, anava sol.



Una de les coses que pensava és en les proves esportives a les que una vegada i una altra ens acabem inscrivint, pagant, participant al costat de 599 ó 74999 desconeguts. I intentava trobar una explicació de per què ho fem, per què hi anem?
Vaig concloure que són múltiples els factors que ens motiven a fer-ho:
1. unitat de club (importantíssim. i si un s'ho qüestiona, s'ha de qüestionar també si vol ser del CAS)
2. repte (la primera vegada en cada disciplina, distància, etc)
3. batre la marca personal (no cal anar-hi si no hi ha possibilitats)
4. lúdicoesportiu, és vàlid però en algunes carreres, com les urbanes, és dubtós.

En totes les proves que he participat més d'una vegada, els resultats han estan pitjors en les darreres participacions, he tingut la sensació que per participar-hi perquè sí (4) més val tenir imaginació i força de voluntat i aprofitar que sóm un club, per córrer per on ens agradi i en companyia de qui volguem. Sovint recordo dels pocs dies que hem anat a córrer junts o en bicicleta, i en tinc més bon record que de les participacions en moltes curses (se'n salven la Marafon pel repte i l'olla per la bellesa).
En definitiva; o pain is inevitable, es va a muerte i s'entrena en sèrio, o es va en un plà d'esbarjo per llocs bonics i a passar-ho bé (això no treu el suffering).

Durant la meva travessa, l'altre dia, pensava que era una llàstima fer-la sol*, i que tan de bo poguem fer molts itineraris bonics com aquest en companyia, preparant la jornada, celebrant l'arribada, compartint els moments, las barritas, i les frases del dia..

Per això vull animar-vos a seguir estimant el Club, trobar nous reptes, fer realitat els objectius que ens proposem i cultivem aquesta web per deixar constància del que fem i per què ho fem. Us encoratjo a lluitar per Grècia 2013, que ho tenim a tocar (això ens farà treballar a consciència) i a definir un nou Quest, amb més participació que el primer!

 (*) inicialment m'havia d'acompanyar en Ferran però ell també va passar una mala nit el dia abans!

Aquí un recull d'imatges impossibles d'una Jean Bouin:











 Run the mountains! run the world! (també hem de pensar en nova vestimenta, nous lemes i definir la nova direcció del club. Joana proposa una assemblea general quan tornis de Berlin, o a Berlin :)!!!

Duatló de Queralbs

7 d'Octubre del 2012
458 participants
11BTT+14RUN+11BTT

Crònica pre-reflexiva
M'he de remuntar dos anys o més per a recordar aquells temps en que proves com la Duatló de Queralbs em feien prou respecte com perquè em dignés almenys a sortir a córrer o pedalar regularment un parell de setmanes abans. Fa un mes que sóc a Berlin, la ciutat més plana d'Europa, i aquest any el meu entrenament ha consistit en la Cursa de Serrat al setembre i dos partits de futbol de costellada repartits en tres setmanes. El resultat: una cursa absurdament lenta i llarga. Portes enfora: tot un èxit. L'he acabat, i poca gent ho fa. La meva reflexió és una altra.

Em vaig estrenar en la modalitat de duatló amb l'edició de la Duatló de Queralbs del 2009. Aquell va ser un dels dies més feliços de la meva vida. Em vaig sentir veloç com un isard, i forta des del principi. La pujada al Puigmal la vaig poder compartir amb la Martina, ho vam donar tot, i la baixada va ser una aventura trepidant. Les sensacions es van reflectir en el crono: 50 minuts menys que aquest any! I això que baixant amb la bici era una patata.

He arribat a un punt en que penso que tot és possible: no cal entrenar, no cal preparar res. Tot és de cap. He travessat els pirineus, he fet dos maratons, dues Olles de Núria, he tastat els alps en bici i a peu. He fet un Quest de 52Kms. Sóc skyrunner Serratina, i res em fa por ni respecte. Si tinc prous "barritas de muesli" i prous "compeed" puc fer els quilòmetres que em proposi. Això sí, la velocitat no està garantida. El problema: no té cap sentit.

Toca reflexionar!

A banda, el dia va ser estupendo. La organització com sempre brillant. Família esperant a l'arribada i elogis de la gent del poble en vers la nostra gesta. Inclús vam comentar amb l'Alcaldessa la opció d'afegir un premi al millor local. La Martina va fer un bon paper (tot i que pitjor que els altres anys) i per tal de no trencar la maledicció que el club té amb les duatlons, en Pau es va posar malalt la nit abans i no va poder competir. L'any vinent omplim el podi!

Joana.



Resultats:

Martina. Posició:276 | Temps:  04:17:35 (01:24:04 + 02:34:58 + 00:18:33)
Joana. Posició:399 | Temps: 05:14:26 (01:29:56 + 03:15:10 + 00:29:20)



Festa Major de Serrat 2012


8 de Setembre del 2012
Distància: 4.75 Kms
Participants: 13

S'acosta l'hora de la veritat. El dia més esperat de l'any, en què els membres del CAS es mesuren en el seu propi territori. Màxima competició. Destacada baixa de la Martina que no podrà defensar el seu títol. Sembla que la disputa pel títol quedarà entre dues families veïnes: Veres Vs Ciricis i extensions de primer grau. Falten pocs minuts per l'inici i apareixen 3 forasters (Alicantins, una noia que ensenya taula de xocolata, acompanyada per dos nois. Hi ha tensió, el poble murmura...) 

La cursa comença com sempre de forma explosiva (per culpa meva, que vaig davant de tot). Em segueix de molt a prop l'Alexandre, que debuta en categoria sènior, i el Vera ja m'avança. Superem la primera pujada, i passat cal xaró m'avancen dos dels forasters. Ja vaig quarta. Com sempre. Segueixo de molt a prop a la noia de la tableta, el grup es trenca i darrere meu ja no hi ha ningú més. A Les Planes l'Alicantina desapareix (la paia resulta que és campiona d'Espanya de 1500 metres, anem pujant el caché de la cursa de Serrat!) M'oblido del podi.  Gran avituallament a Fustanyà, l'Al i l'Hug amb la furgo repartint aigua per afrontar la pujada de Sant Antoni. Em giro i veig el foraster de fucsia, i una mica més enrere l'Alexandre i en Pau. No em puc deixar vèncer pel meu germà petit! Apreto fort per mantenir la quarta posició, i arribo amb la clamor del poble que s'ha bolcat en l'esdeveniment.

A destacar el debut de les noies del club Gemma i Marta en aquesta prova, que no han pogut v
èncer l'expertise de l'Anna, i el gran paper de l'Alexandre, l'atleta més petit, amb una merescuda sisena posició, per davant d'en Pau! La Marina i la Violeta tanquen la classificació, amb una penalització per haver estat remolcades amb furgo pels avitualladors des de Fustanyà. //Informa Joana//



Resultats: *
winner: Andreu (Alicantí) 25min 18s
Joana 27min 44s (4a)
Alexandre 30min 13s (6è)
Pau 30min 28s (7è)
Marta ??min ?s
Gemma 41min 59s

* A l'espera de que l'organització faciliti la llista completa de cronos!

Entrades relacionades: Cursa de Serrat 2011 | Cursa de Serrat 2010 | NO Cursa de Serrat 2009


VI Olla de Núria


15 de Juliol de 2012
Distància: 21'5 Km
Desnivell Positiu: 1940 m
Cota mínima 1967m. Cota Màxima 2913m. Amb un 72% del recorregut per sobre els 2700m.
700 participants
Veure Recorregut (Garmin Pau)

Entrades Relacionades: Olla 2011 | Olla 2010 | Olla 2009

Crònica de la Martina!

El dia avans que els membres del grup que secundaríem ( físicament o psicològicament ) la VI edició de l'olla de Núria estàvem reunits i celebrant la nostra fita. Jo encara verge en aquesta prova em sentia pressionada ja que el club que apunta molt alt, veia multiplicades per 10 les meves capacitats físiques i esperaven més sigil·la en moure'm per les carenes de les belles muntanyes de la nostra vall preferida.



Al matí era ideal, feia fresca però el cel estava totalment destapat i aviat sortira el sol. L'ambient era festiu i 700 valents i valentes correríem però molts d'altres participarien en l'event fent d'acompanyants, de nens participant en l'olleta, avituallaments en alçada o simplement de lesionats maleint el moment en que van torçar-se el turmell, practicant la modalitat preferida del club: el Quest, i van quedar amb dos botifarrons de peu i apartats de la proba. Entre nosaltres teníem membres participant en totes les modalitats i la menys satisfactòria era la de Joaneta que no ens podria acompanyar en aquesta ocasió.

La pujada al Puigmal era l'escalfament de la cursa i allà dalt era on havia de començar el primer tram de terreny corrible. Jo anava forta de ment i les pujades les feia conscient que el pulmó volia sortir-me del costellam però que tard o d'hora arribaries al cim i podries baixar i allà és on jo volia demostrar perquè m'agraden tan els isards. Quan començava a fer pendent muntanya avall deixava les cames alliberades i m'imaginava baixant com aquestes cabrioles tan comunes en aquestes muntanyes: Molt divertit.

El problema va venir al Nou Creus, les forces havien aminorat i el control de cames no era l'idoni per fer el bestia. Primer vaig tenir un esllavissada en un corriol on sortosament el sòl era de terra i no de pedra sinó de sorra blanca (segurament era l'únic tram de muntanya sense pedres ben afilades amenaçant en fer-te mal si fallaves en posar el peu on tocava...).

El primer avís no hem va servir d'escarment i a la següent baixada hem vaig torçar el turmell de mala manera. Veia estrelles i hem vaig pensar que no podria continuar. Al cap d'uns minuts de lamentar-me enretirada del camí vaig caminar una estona per veure si realment en calent podria no sentir el dolor. Aquest mal intens es va dissoldre una mica i encara que amb cautela vaig poder continuar corrent. La Núria i el Jordi ens esperaven a la carena amb beguda i coses dolces per poder continuar endavant. Allà on eren tenies unes vistes de tot el recorregut espectaculars i era preciós veure tota la carena plena de petits energúmens caminat-hi per sobre, a mi se'm va posar la pell de gallina i tot!

El tram fins al cim del Nou Fonts era bastant infernal però jo tenia la ment programada per arribar al cim i començar a sentir el començament de la baixada ben a la vora. Al començar a baixar ho faríem per un terreny verdós e irregular allà va haver-hi la tercera caiguda amb perill de mort i jo vaig decidir abandonar la cursa, és a dir, acceptar que no valia la pena sobrepassar les meves possibilitats i que calia baixar el ritme. Va ser dur optar per aquesta opció però amb una cursa tan maca tota decisió queda vestida de gala i les vistes no eren per perdre forces en absurditats: valia la pena gaudir fins al final.

Poc a poc i bona lletra vaig acabar sent avançada per potser uns 200 participants però vaig creuar la meta feliç com un anís i sense tenir clar si el turmell en refredar-se s'hauria fet mal o no. Avui ja puc dir que no hi ha danys substancials i com a molt uns dies de certa ressaca!

El Pau va arribar no gaire més tard que jo, i la Núria i el Jordi ens varen dir que era el participant més alegre i amb més pinta de gaudir l'esdeveniment que havia passat pel tram on ells eren. Els nens s'ho van passar molt bé i l'única crítica a fer és per l'organització: L'autoabastiment és una estafa pel corredor ja que tan per tan, no pagues i vas un dia qualsevol a fer el circuit d'aquesta bonica volta.


Resultats
Aram  3:22:31 | Martina  4:16:27 | Pau 4:33:58

------------------------------------------------------------------

Olleta Infantil (0,8 km)
Aquest diumenge es va celebrar la II Edició de L'Olleta de Núria.En Mauro, debutant en curses de muntanya i jo,  ja amb experiència ;-)  estàvem disposats  a donar-ho tot pel club . Comptàvem amb el suport incondicional de la nostra entrenadora , Joana Cirici , que per mala sort i amb un turmell una mica inflamadet ,no va córrer L'Olla dels grans i es va quedar a fer-nos un gran escalfament i ajudar-nos en totes les qüestions tècniques.


Ben equipats  amb el nostre dorsal i per primer cop amb xip (ja trigaven els organitzadors a donar una mica de serietat a les curses de nens ....que també ens hi deixem la pell ¡¡¡) ens vàrem acostar a la línia de sortida . 31 nens en total i més de 60  pares , mares i avies ...quina gentada .


Amb la primera ullada  , alguns ens treien un cap d'alçada i d'altres no semblaven molt problemàtics....La cosa estava feta , nosaltres estàvem plens de ganes i energia , sobretot això últim  perquè ens acabàvem de cruspir  a mossegades tot el fuet  de regal que hi havia a la bossa amb el dorsal .Ens van explicar el recorregut i ens van dir que havíem de seguir una llebre ,que per cert jo no vaig veure en cap moment, doncs hi havia un noi gran de l'organització que corria davant nostre que segur que la va agafar per ficar-la a la cassola!!!

Pumpppppp¡¡¡¡¡
Sortida sense incidents , sense caigudes ni tirites , jo col·locat pel mig , agafo la corba tancada i em permet avançar  unes posicions , miro de reüll i veig al Mauro també en molt bona posició , això va molt bé .Passem pel davant del Santuari direcció al pont de fusta que ens durà al camí que segueix pel marge del llac .Ara ve la part més difícil , aquest camí és un trencacames , estem molt alertes d'aixecar bé els peus doncs els turmells corren perill , tram superat, super vaig el 6e , eeooooo¡¡¡¡



Sols queda una pujadeta i directes a la línia d'arribada , començo a estar tocat i el fuet començar a fer de les seves , tinc mal de panxa , estic cansat , vull anar amb la meva mammmaaaaa¡¡¡¡¡ mamma on ets ???? de cop i volta la veig i  m'agafa de la ma i em diu : vinga campió que això ja està fet ¡¡¡¡¡

L'últim esforç i arribada amb llàgrimes ,flatus , fuet amunt i avall i sense llebre¡
En Mauro arriba just darrere meu , super , objectiu assolit , ara a refer forces .
Avituallament de primera : ple de ganxitos , patates fregides , meló , taronja i síndria tot regat amb fanta de llimona. 

Resultats
Marc Pérez 3:18 | Mauro Solé 3:56

1st QUEST: SERRAT-CAPSEC

7 de juliol de 2012


Algú va dir un dia que es estaria bé fer un Quest i jo m'ho vaig prendre al peu de la lletra...
Es veu que hi ha un sonat que és més isard que home que bateja les seves gestes amb aquesta paraula, que traduïda de l'anglès, de fet vol dir cerca, intentar assolir amb esforç un objectiu, anar darrere d'alguna cosa amb dedicació, entusiasme, o simplement una dèria difícil d'explicar. Tenir alguna cosa fixada entre cella i cella potser és una bona manera de descriure el significat de Quest.

Doncs què, fem un quest?... si va farem un quest! així es va decidir.

Com que passo tantes vegades del Ripollès a la Garrotxa i viceversa, com que tot el que hi ha enmig és muntanya, com que podem sortir d'una casa i arribar a l'altra i com que la distància és potser un repte però el desnivell no.... vet aquí que vaig pensar en 1st quest = Serrat --> Capsec.

Els primers intents de persuasió van ser inesperadament eficients, és que és evident que això del quest enganxa.... -vols venir a fer un quest? -osti sí sí jo m'hi apunto!. Dia, hora i pam! ...samarreta, t'ha tocat!

Cal dir que amb la samarreta l'hem encertat, el perfil de la jornada motiva, anirem seguint la nostra ubicació sobre la línia blanca del perfil imprès al pit!...Tots hem valorat la composició encertada de l'Hug Cirici, que ecaixa a la perfecció.

El traçat del recorregut no és molt evident en alguns punts, això li donarà un punt d'aventura per distreure als participants, aniran buscant camí per aquí i per allà i no s'adonaran com van sumant distància :)

L'èxit de l'anoment FULL TRACK ATTEMPT només serà possible amb l'ajuda externa en forma d'avituallament, logísitica d'evacuació de vehicles i participants en cas de necessitat, assistència mèdica, higiència, fisioterapèutica, fotogràfica i moral. Sort en tenim de l'entrega dels nostres supporters; Gemma Llorensí, Marc Pérez, Ferran Jordà i Joan Rodó.

Per el feedback de posició entre membres en trams de bosc espès, per no perdre la integritat de grup, comptem amb gossos ben entrenats per a la llarga distància: Trau i Daina seran els nostres acompanyants.

Comptem amb híbrids supporters-corredors que no fan el FTA. la qual cosa fa més participativa la jornada. Ferran Jordà i Marc Pérez en distàncies proporcionades i amb un ciclista de BTT que ens empaitarà fins atrapar-nos en algun punt, a la part final: Albrecht Glitz, ...a doncs és el 1st Int. Quest of...

Es compta amb una corredora d'elit, Martina Fuster, per assegurar que es completarà el recorregut per un membre del CAS. Un infatigable home d'acer: Sergi Verdaguer, que ve de fer la Carros de Foc el dia abans (per aquest motiu valorem enormement la teva participació) i dos toros braus motivats i salvatges, encegats per la paralula Quest: Joana Cirici i Pau Muñoz.


6:30, sortida de Serrat, fotografia a la baixada del carrer del Calvari i ja hi som, ja correm cap al riu. En un tres i no res passem el pont i enfilem el camí del bosc de Ribes, corba a la dreta i cap a Tregurà, la pista puja i aquí no hi ha problema, es fan dos grups, les mosses van davant i els nois i els gossos al darrere, arriba un punt de possible baixada a Pardines, primera embardissada. A veces veo caminos es converteix en la frase del dia, Martina frena el teu instint equivocat, Pau fes el favor de fer cas a en Sergi, sort que la Joana aglutina la tropa... anem per aquí i ja ens en sortirem, esbarzers, esgarrinxades... he sentit putu quest? girem cua, anirem per allà, res ja hi ha un caminet d'aquells que es veuen una mica més, Martina-on-fire... A cada bassa el gos sencer a dins l'aigua... We are on the track: segona frase del dia....

Pardines; we are on timing, no... anem tard, comunicació amb l'Orri Vell i Serrat, anem mitja hora tard, (ei, perquè em sortit mitja hora tard) sort que és un quest whatsupped: la comunicació flueix, a l'avituallament 1 es relaxen i fan fotos. El camí s'empina, l'hermita de Sant Magdalena ja l'hem passat. Vaques. Moltes vaques i esquelles, soroll d'estiu i de prats pirinencs. És bonic, és preciós, fa sol i we are on the track.

Orri Vell, avituallament, incorporació 5è membre; Ferran Jordà. ens fem fotos.
m'ha dit en Ferran que mai no havia pujat tan ràpid des del final de la pista fins al Coll de Pal. És clar nen, és un quest!

Coll de Pal; INDESCRIPTIBLE: boires trenquen a les roques, sóm a dalt de tot, només hem de baixar. baixar i disfrutar, córrer pels camins entre les vaques. Recordo que també hi vaig veure cavalls. M'he enamorat del moment, i pensar que en portem 18! ja està, ara direcció Camprodon, vessant oriental, el sol de cara, fa ventet, clima perfecte per córrer. (he provat de descriure-ho però us ho dic, era mooolt més que això, tenia fins i tot un punt de màgia o felicitat, o una barreja). Fem fotos. Portem tres hores.


Baixada cap al punt d'avituallament 2, ens espera la Gemma i el Marc, l'isostar! les galetes, fruita i altres coses boníssimes... beuré tanta aigua!
Herba, pedres, ziga-zaga, Sergi acusa fatiga a les cames, Ferran fresc com una rosa però amb dolor al genoll, un isard? a no és la Martina, més pedra, un roc, herba i ziga-zaga, anem baixant, fruint! mmm, recullo un grapat d'endorfines jo crec que de l'aire, només de respirar-lo, les boires ja no hi són, fa sol i ziga-zaga el camí per la pedra la Joana fa mal gest i ui-ui, passa res, herba, un roc, segona passa en fals i abans de la darrera ziga-zaga jo ho he vist, AI-AI-AI, nooooo... mmm... uuuu, has sentit crec o què? - sí, he sentit CREC-CREC-CREC.... nooooo, uuuuu, bueno ara ja se m'està passant potser, espereu un moment è...(enlapsed time per incident o accident, encara no se sap)



més herba, [HALF MARATHON] molta més herba, esbarzers que ja no punxen i Avituallament 2, IEA! Gemma on time, Marc també on time, the 5 of us on the track i la Joana molt prudent ha arribat sana i estàlvia. (ha estat incident)


molta fruita! molta aigua! què nanos com aneu?, Ferran es retira com estava previst,

Ara per dins del bosc, tinc un punt de referència a 3Km en línia recta, lo Garmin no enganya però si no hi ha camí? tirem pel dret, fulla, molta fullaraca, arbres separadets amb moltes branques, Oju!
vaig davant, els sento darrere, feedback amb gossos, el que us deia, i en Sergi ho ha explicat després...
aaa, ara veig un camí que és més camí que els de a veces veo caminos, és gairebé un camí: sentència: We are on the track again, sí Martina.
Vaques, peus de ple dins el fang, plof! (fang de vaques, ja ens entenem) i anar fent empaitant vaques per dins el bosc. La Daina tenia una punxa al peu i ja no la té. El Trau s'enduu una trepitjada. El camí desapareix, enllaça am un altre, ara un vailet, obrir-passar-tancar, esquivar vaques jugant al despiste intelligent, ara anem per dalt i dasprés passem al davant, kj! ...casa de pagès on primer ens reben amb crits perls gossos que poden fer enfadar les vaques (i ens podrien fer mal) i després adéu nens bon dia.... pista de ciment (parada tècnica per treure pedres de les sabates i altres coses del ventre)

Colònia Estevenell, creuem nacional amb camions tocant el clàxon, queixa cèlebre d'en Sergi, que quan és Sant Sergi no els va a tocar la bocina a casa seva... ;). És el patró dels conductors, es veu... no era Sant Fermí? ens recomanen passar el riu per una espècie de palanca rara que resulta ser un pont penjant que fa por, fustes menjades pel sol i el temps, descollades del cable que les subjecta. Camines pel damunt del riu a 20m d'alçada i veus l'aigua sota els peus, es mou, és un pont penjant. Fa por. Passem d'un en un per no morir tots alhora... quin pont!... o espècie de palanca rara...

Comencem a estar tocats, menys la Martina, veiem la piscina del Càmping de Sant Pau i tornem a dir una altra de les frases del dia, la piscina amb rodes de Capsec ve cap a nosaltres, nosaltres no anem cap a ella, ho enteneu?.... és un truc del subconscient per enganyar el jo-consicent (els músculs) que està cansat! ...amb rodes!!

Aquí ens estafen dos Km em sembla... portem una estona corrent, perquè correm oi? ...i un cartell ens diu Sant Pau: 3Km 47min ÒSTIA, fins al cap d'una estona ningú ho veu, tothom cau en el parany. el subconscient també està cansat em sembla.... no posa tres hores i 47 minuts si no 3Km, 47 minuts.
igualment és una estafa, ens pensàvem que ja erem a Sant Pau. passa-res, la piscina ja ve, ...ja-ve!

Primeres pujades caminades quan no caldria, Martina córre, és la prova, ens espera.
Arribem a Sant Pau en baixada, uff, avituallament, 34Km. Tocats, però no enfonsats, amb llagues.

Aquí tenim un avituallament amb més cosetes, mmm, i tirites compeed, vaselina, ... Joana rep massatges d'en Marc i es treu una idea del cap que li començava a rondar.

Falten 19Km (sóc el núm 19 i sóc un ogreeee)... En Sergi també veu el cotxe de la Gemma més ràpid que una piscina amb rodes... Jo estic cansat de cames, fatiga general, punt crític... lliçó per un altre quest; no posar últim avituallament a 19 Km del final, tram anterior més llarg si cal però que només en quedin sis o set...

Decidim afrontar el desenllaç, aquí s'ha decidit l'èxit del quest. Els gossos bé, hidratació bé, peu Joana, bueno..., Martina Full battery.

Troç d'asfalt, llàstima, per dos Km! pista per l'ombra, no sempre, deshidratació total, s'acusa la fatiga. Ja no fem fotos. Poc diàleg, el grup se separa, veiem quatre piscines amb rodes, [MARATHON], We are on the track i arribem a Llongarriu. SMS no viable, Al incomunicat. És el lloc de la parada i fonda, només fem parada, bevem aigua d'una mànega que en Sergi treu d'una forat en una arqueta. Passem dues vegades tres vailets: obre obre obre passa tanca tanca tanca i tornar-ho a fer. És un corral! hi ha burros i altres bèsties. Nois ara ha arribat la pujada a la Serra de Malforat, i jo no sé si per aquí podrà baixar la piscina amb rodes?
Caminem, reconec que caminem tota la pujada, ens bevem l'aigua de totes les botelles, camelbacks i fins i tot la de les piscines amb rodes. Caminet de dalt ja hi som, Al truca (-Estoy en Camprodon) i Joana es queda més tranquila. Donem instruccions canvi itinerari BTT. Parada a menjar pomes. Sergi és Gran, fem una oració. Els gossos també jeuen... símptomes.

Baixada a Capsec, es fa llarga, peteixo mal d'estómac estrany a cada sotrac, perdo pistonada. Sergi s'embala perquè no pot frenar. Estem arribant.. Parte instantani necessari. Queden 800 m com a molt, anem fins a l'hermita i després pel prat de sota, és aquí mateix.

és quí mateix, no s'ha mogut... que no tenia rodes?
bany, rotrobament, dinar especial alt en calories i baix en quantitat... :)
algú em prepara una clara, jo no puc. Gemma incondicional, està per tot i per tothom, Bravo, en Marc no tenia apendicitis i tots hem arribat bé!

Albrecht arriba en perfecte estat i comencem a dinar... Fem fotos.
Tarda de mojito i descans.

Us agraeixo molt a tots la vostra participació i les ganes i entusiasme que hi heu posat!

Visca el QUEST! i visca el regne de l'ultrafons de muntanya.

52Km!
(pendent temps Garmin track Pau + Joana)

Divina Pastora 2012. Palma de Mallorca

17 de juny de 2012


Amb la perfecte excusa d'una cursa urbana a casa el nostre club agermanat, visitem la família mallorquina. Per aquesta cita esportiva només dos integrants del CAS i un jove acompanyant incondicional es desplacen a terres Balears.
Com sempre, som molt ben rebuts a Palma per la Tia Maria i el Tio Paco. Ens n'anem a sopar carn a la brasa i patates fregides, cervesa, uuuuuuuuuh, no podem dir que no, sort que l'itinerari de la cursa fa baixada! KKKJJJ

Nit a Villa Clara, un indret molt especial per a mi, matí de bany a la piscina, i vida en família. Hem conegut a les filles de n'Albert! unes bessones molt maques que es diuen Ainoa i Aroa i la seva parella, que han vingut a dinar.
Després de dinar, ens desplacem a Palma i ens trobem amb els membres del CARS, Toni, Kati, Catalina i Xavier. El Marc es queda amb en Javier i en Pau, el fill de la meva cosina Neus, que venen a animar-nos.

La cursa comença al Castell de Bellver, on pugem amb uns autocars. La cursa comença mitja hora tard per problemes d'organització del transport d'atletes al punt de sortida, no passa res....
El sol es pon i tret de sortida, baixada ràpida en direcció a la mar. La Gemma baixa amb na Maria i na Kati. Na Catalina s'escapa amb el famós Hachasso. Als tres Km s'acaba la baixada, jo que m'he deixat caure ràpid sóc neutralitzar pels membres del CARS, Xavier i Toni passen com uns vòlids. En Paco es queda amb jo. La Gemma agafa una dracera directa a la Seu pel mal de peu (ai les plantilles). En Paco m'estira per la resta de la cursa per tal de dignificar la meva participació... em sobra la roba, em pesa tot, vaig al límit i gairebé no em moc, altre cop em maleeixo els plaers gastronòmics i la falta d'exercici (el pàdel no compta, nen). Certament quan algú et fa de llebre, t'ajuda moltíssim, jo, d'anar sol, m'hagués aturat fins a un ritme còmode però no! aquí hem vingut com a mínim a millorar els 54' de la darrera cursa! s'ha de patir una mica... not pain... only suffering...Km 5 el pitjor... i remontée! els darrers Km pel passeig marítim i l'entrada al Passeig del Born fins a la plaça de la Reina els faig una mica millor, sempre noto que el meu cos s'adapta a mida que passen els primers Km. Entrem junts al Parc de la Mar amb un temps de 52min. Sense el meu tío-llebre no ho hauria fet, Gràcies Paco, em costarà seguir-te a la Behovia, tinc feina a fer.
Sopar a Pérez Galdós entre CARS i familiars, un bon vespre atlètic a Palma.
Vegeu a la imatge l'uniforme del CARS estès a Sencelles. M'agrada vestir aquest color.


Cursa dels Bombers 2012. Barcelona

24 d'abril de 2012



Gemma Llorensí, Hug Cirici, Jordi Lacambra i Pau Muñoz van prendre part a la Cursa dels Bombers sense dorsal ni samarreta acreditada.
A la sortida no vem trobar els membres del club convidat CARS, així que vem triar posar-nos al 'pelotón', fora de les caselles de temps acreditats.

Aquesta cursa sempre està molt ben organitzada, amb molta infraestructura sonora i festiva. hi ha molt de públic pels carrers i el circuit urbà és ràpid i ample.

La Gemma va sortir com una bala, per batre el seu objectiu de sub-60min, i ja no la vàrem veure.
Al cap d'un km ja no vaig poder seguir el ritme de l'Hug, atleta de gran potència muscular i talent. En Jordi, que fa uns mesos que s'entrena amb un grup de motivasts sí que el pot seguir, tots dos marxen com una taca roja i negra enmig d'un mar de samarretes liles, no us puc seguir, sóc un dièsel sense stàrter que encara vaig a ralentí.

Km 5, com ha estat?, mitja cursa! quin temps mediocre, tot de culs grossos em passen, ai la meva panxa....ñññññññh, encara els podré atrapar ara que enfila Via Laietana avall, m'embalo, dóno tot el que tinc, un xic de ràbia per posar-me per primer cop a 5min/Km, quan temps feia que no corria així, ñññññññ... i emoció pel suport del públic en el tram estret travessant el casc antic.

A un Km del final em començo a trobar bé, sempre he pensat que 10 Km se'm fa una distància massa curta, l'altra part de mi em contradiu i diu menys mal que no és una mitja, pff, estic en baaaaixa forma!

La Gemma va arribar al cap d'un moment, 60min i alguns segons. Se li va escapar el temps objectiu per poc degut a una lesió al peu! tot i així, arribada triunfant al Passeig de Lluís Companys.

Ens trobem al Tio Paco al Parc de la Ciutadella i prometo entrenar per la Divina Pastora, objectiu baixar de 50! tenen compromís amb els socis del CARS i no tenim més temps. Comiat i fins aviat. Em fa illusió trobar-los a Barcelona!

Felicitats a la Gemma per la esplèdida actuació tot i les molèsties en un peu. 60 min. (Va ser necessària la intervenció d'un especialista per tractar-li una talàlgia).
Felicitacions pel temps genial de l'Hug, 50 min!
Felicitacions pel temps fantàstic del Jordi, 52 min!
Felicitacions pel meu pitjor temps en una cursa de 10Km, 54 min! :)




Nous membres del club, a la Cursa del Corte Inglés!

Diumenge, 15 d'Abril de 2012
Distància: 10,750m urbans
65.000 participants!

El passat diumenge 15 d'abril se celebrava a Barcelona la XXXV cursa del Corte Inglés, una cursa popular, de 10,7Km de recorregut variat que inclou dues pujades a la muntanya de Montjuic.
Tot i tractar-se d'una cursa extremadament popular, amb més de 65.000 participants, resulta divertida pel seu itinerari i precisament per la naturalesa variada dels assistents: atletes, gent jove, senyores gordes, jubilats, gossos, cadires de rodes, nens, nadons i personatges de tot tipus.

Va ser l'aconteixement perfecte per donar la benvinguda a dos nous afiliats del Club que, tot i no disposar encara de les seves samarretes, ja pensen en la següent cursa: la Marta i l'Hug. La Marta corria amb el seu dorsal i inicialment havia de córrer amb algunes companyes seves. Les seves companyes, però, van arribar a la línia de sortida en un estat força perjudicat degut al consum d'alcohol etílic, que es podria considerar "anti-dopatge", de manera que els dos atletes novells van córrer junts, l'Hug sense dorsal però amb unes bambes noves. Cal destacar que ni pronadors ni supinadors, els dos corredors són neutres i tot i la seva diferència en edat, altura i gènere, corren més o menys a la mateixa velocitat.

L'itinerari començà a la plaça Catalunya, des d'on s'inicia l'ascens fins al carrer d'Aragó. Al final del carrer d'Aragó es baixa per Tarragona fins a la plaça d'Espanya, i des d'allí s'encara l'ascens per la cara nord a la muntanya de Montjuic. Els primers dos quilòmetres es corren amb dificultats per mantenir una bona marxa, degut al grandíssim nombre de participants. El tram final del carrer d'Aragó es mostra especialment complicat, ja que és més estret. Un cop arribats a la pujada de Montjuic, però, el trànsit es fluidifica i resulta més fàcil mantenir un ritme d'uns 5:30m/Km. L'itinerari continua des del punt més alt de Montjuic, on hi ha un punt d'avituallament, baixant per la cara Oest, i tornant a recuperar l'alçada perduda altre cop per la cara Sud, amb vistes al delta del Llobregat. Un cop a dalt, vorejant l'Estadi Olímpic, s'empren el descens que ens durà, a través de l'avinguda del Paral·lel, i el carrer Florida Blanca, fins a la Ronda Sant Antoni i, finalment, Pelai i la Plaça de Catalunya on és la meta.

Enguany l'itinerari obviava la volta interior a l'Estadi, i molts corredors que repetien cursa van anar per error fins la porta de l'Estadi, només per trobar-la tancada. El nostre equip va continuar corrent, i va emprendre el descens amb un bon ritme, que ja no va decréixer fins al moment de l'sprint final, els últims 600m, en què el corredor Hug va tenir seriosos dubtes sobre si seria capaç de mantenir el ritme marcat per la corredora Marta.

Esquivant gent i més gent, no van ser avançats per gairebé ningú en tota la cursa, ja que pel fet de no dur xip van haver de córrer des de les darreres posicions. El temps final va ser d'una hora i deu minuts, temps més que satisfactori tenint en compte l'estatus de corredors novells dels atletes i que, durant els primers deu minuts, es feia difícil arribar a mantenir els dos peus a l'aire en cap moment.

Aquí us deixem algunes imatges de la cursa!







Mitja Marató de Collserola

Diumenge 2 d'octubre del 2011
21 km (amb desnivell!)
520 participants

El plantejament de la cursa era seguir d'acord amb la meva nova filosofia: córrer ràpid! I és que de cara a encarrilar la nova temporada he decidit que passo de distàncies llargues si no són realitzables a una velocitat decent. M'és igual com, però a partir d'ara vull sentir-me "volido" mentre vaig trotant.

És un gust aixecar-se a les 7 del matí i sortir de casa amb cel clar i una temperatura de samarreta de tirants. He quedat amb el Guille a les 7.45 per recollir dorsals i escalfar un pèl. La cursa començava amb dos quilometres de pujada que ens han advertit que valia la pena fer amb certa fúria oper evitar caminar-los. Tot i així el tram final tampoc i havia tu tia: pujava dret. Hem sortit embalats!

Tot el recorregut estava molt ben pensat amb canvis constants de terreny, de pista a trialera, de bosc tupit a boscos més oberts, de pujada a baixada...etc. El tram més dur han sigut els 10 Km seguits de pujada del Km 6 al 16. després ja ha sigut tot avall.

M'anaven informant que anava segona i anava prou còmode fins al final de la pujada que la tercera m'ha avançat sense jo oposar cap resistència, la veritat és que estava sent coherent amb la samarreta que lluïa i el logo que portava imprès: suffering is optional. La noia ha sigut molt educada i m'ha volgut parlar i donar ànims. Després ha fet via pensant que ja s'havia desfet de mi. Els nois de la vora em pressionaven perquè no la deixés marxar i que apretés. Els hi he hagut de fer cas però no ho fet fins a dos kilòmetres de l'arribada quan fent una baixada al més pur estil serratí i pensant que era un isard l'he avançada i he corregut molt i molt fins a arribar a la meta amb 1 minut de diferencia a la tercera.

Feliç he fet podium: segona classificada amb un temps de 1h i 59 minuts. El Guille ha fet una cursa increïble i ha quedat 21é!

Salute!

Martina

Cursa de Serrat

10 de Setembre del 2011
Distància: 4.75 Kms
Participants: 8

Per fi arriba la cita més esperada de l'any per als membres del CAS: La Cursa de muntanya popular que es celebra en el marc de la Festa Major del nostre estimat poble. El dia es presenta assoleiat a les 11 del matí. Després de presenciar una trepidant cursa infantil, els atletes veterans de la regió ens arrenglerem a la línia de sortida. Representant el club tenim Martina i Jo en secció femenina, i Pau a la masculina. Absència (justificada) de'n Sergi, que havia d'apagar altres focs, i (NO Justificada) de la Gemma.
Coneixem el recorregut, les dificultats tècniques del descens dels Plans d'Escuira, i les dures rampes que cal afrontar per fer-se amb l'ermita de Sant Antoni.

Es dóna el tret de sortida, comença la cursa amb molt de bon humor, i fins després de la primera pujada no es comença a dissoldre el grup. En Pau decideix marcar un bon ritme, i se situa al capdavant. De ben a prop el seguim la Martina, Jo, el Roger Prat i el forani de taronja (amic del Sergi). Passat el Barri de la Por en Pau queda enrere (acusa de massa frijoles i rom durant el seu viatge Cubà). La Martina i el Forani s'escapen uns metres, i el Roger Prat ja m'avança, i també se'n va. Sembla que els tres primers llocs ja estan assignats. Miro enrere i no veig a ningú, i penso que tinc assegurada una confortable quarta posició. Tot i així intento no perdre de vista els tres candidats a podi. La baixada es fa sense problemes, i quan arribo a l'asfalt de Fustanya, veig al Forani i la Martina que ja tomben per enllaçar amb la drecera. Un pèl més a prop tinc al Roger, que no sembla afluixar. Sorpreses en l'inici de la pujada: la Martina s'escapa en solitari, perseguida per a en Roger. El Forani ha quedat enrere degut a la ingesta d'un croissant. L'avanço, i la satisfacció d'ocupar el tercer lloc provisional, em dóna forces per a pujar a un bon ritme. Vaig mirant enrere i la taca taronja cada cop és més petita. La taca vermella (en Roger) és a prop, però no veig la manera d'atrapar-la.

Primera posició per la Martina, seguida de'n Roger Prat i de la Joana.
En quart lloc arriba el Forani de taronja, seguit per a en Pau. Junts i somrients arriben la Lola i el Bretones. Tanca la classificació en Roger Solé, que s'ha extraviat, allargant així el quilometratge total.

Martina Fuster. 1a Posició. 26min30s
Joana Cirici. 3a Posició. 27min04s
Pau Muñoz. 5a Posició. 34min42s

V Clàssica Olla de Núria 2011

Participar en aquesta cursa vol dir que t'agrada la muntanya, córrer per les pedres, sentir-te àgil per un terreny abrupte, agafar alçada per mirar enllà, per veure les carenes veïnes, intentar escapar de les boires que remunten les valls. Vol dir que vens a disfrutar de l'entorn, de córrer quan puguis per la carena, donar el que pots a les pujades fortes i llençar-te prudent tartera avall.

Els tres Ollistes del CAS.

Mitja marató de muntanya en un escenari bonic. Cita obligada pels corredors del Club Atletisme de Serrat, moment de mesurar les forces contra el rellotge per saber quan tardes en donar tota la volta encandenant tots els cims que tantes vegades has pujat tranquilament. És el dia de marcar-te un temps de referència que intentaràs batre l'any següent, per tu mateix, per mantenir-te, per seguir sent amant de les muntanyes en pràctica, per córrer si pots per dir-te interiorment 'sóc un sky-runner'
, no hi ha res millor que això, no passen els anys per a les meves cames, estic fort, grabo un video mentre corro per assaborir-ho després, el posarem al blog!


Petit vídeo del Puigmal al Finestrelles

Crònica d'avui:

Com a debutant, fantàstic! us haig de dir que he disfrutat molt durant tota la cursa, per les sensacions viscudes tot i que m'ha caigut una pedregada de por durant una estona pujant el Puig de Fontnegra. Temps a millorar l'any que ve, s'ha de patir una mica més a l'inici, que he començat molt lent fins al primer cim.

La Joana fa molt millor temps que en el seu debut, i sobretot, disfruta la carrera, es treu el record del patiment del 2009 i super la cintilla fins i tot baixant com un isard i arrabassant posicions en un sprint final amb altres fèmines.

El duet bala Sergi-Aram ens deixen el llistó del club molt alt, 3:45 ja és un temps de sky-runner de debò. Tan de bo l'any que bé tots baixem de les 4h!


CURSA ALTAMENT RECOMANABLE, pel lloc i la impecable organització.

Aram: 3:45:15
Sergi: 3:45:22
Joana: 4:20:03
Pau: 4:23:21

Arribada de la Joana a la meta, amb pluja i boira

XXII МЕЖДУНАРОДНЫЙ МАРАФОН "БЕЛЫЕ НОЧИ" 26 ИЮНЯ 2011 (Санкт-Петербург)


El 26 de juny de 2011, la delegació internacional del club, integrada per Joana Cirici, Gemma Llorensí, Pau Muñoz i amb el suport incondicional de l'Albrecht, participa en les proves de l'Ergo White Nights a Sant Petersburg.

Gemma: 10 Km
Joana: МАРАФОН
Pau:
МАРАФОН

Comencem a les 10:00 a la plaça de l'Ermitage. Tenim una sensació agradable, estem en una ciutat llunyana i magnificent disposats a començar un fantàstic tour corrent!

CTAPT:
La Joana és una bala a la sortida...fiuuuu, ja no hi és! corre, s'escapa i desapareix abans de sortir de la plaça!
Al Km 3 la Gemma segueix el seu ritme de plusmarca fins al tombar del pont, on ens separem. Jo continuo el que serà una llarga jornada d'atletisme urbà, en solitari. "Tranquil, ves fent, és el dia, has d'anar fent Kms i disfrutar, la Marafó comença a partir del Km 30!"
Suposant que la Gemma haurà arribat bé al final de la cursa de 10Km, em trobo a l'Al que va amunt i avall reportant-nos a l'un el ritme i l'estat de l'altre. Se sap el mapa de Sant Petersburg de memòria!! '...voy a cortar por aquí y después de ver a Joana te encontraré para darte la barrita, cuando pases por el 20". Sé doncs que la Joana apreta fort des del principi, que es troba bé, genoll OK i motivada. Perfecte.

MИTЖA KУPCA:
El Km 20 passa pel punt de sortida-arribada però no penso en cap moment allò de 'i ara et queda una altra vegada tot el que has fet fins aquí! ... tinc tan assumit que n'hem de fer 40 que no recordo el temps invertit en fer-ne 20, han estat un tràmit, una estona, un esperar que arribi el que desconec. Estic preparat. Imprescindible beure i menjar, això sí que ho anem fent bé... i de seguida em trobo la Gemma, que va en bicicleta, bastant abans del que era previst, ens haviem de trobar quan jo passés per davant de l'apartament, però com que ha fet via, li ha sobrat temps i ha vingut a buscar-me. La Joana ja ha passat, va deu minuts per davant, no li fa mal res, bééééé! la cintilla superada, infiltració magistral! L'Al l'acompanya en bicicleta.
Va vinga va que ja falta molt poquet, si home, si estem al Km 22!
De 5 en 5 van passant els avituallaments. Esponja-plàtan-aigua-esponja-plàtan-aigua-esponja-xarop!-esponja-flato-no beguis tant, que mira...!

ЗOHA ДE ЛA MУEPTE
Van anar passant les Kms i em sentia bé, el pitjor va ser el flato i va passar de seguida, la Gemma seguia al meu costat amb la bicicleta, em sentia molt acompanyat i animat.
Al voltant del Km 30 em vaig trobar a la Joana al davant, el genoll li estava dient que caminés una estona, li feia mal la "cintilla", era un risc latent que no es podia evitar. Vinga va fot-li vine al meu costat; Ala però quin cracot! el tio aquest... uf i jo ja anava notant la fatiga generalitzada però continuava corrent, no sobraven les forces i amb prou feines aixecava les cames de terra, però vaig continuar corrent... La Joana no venia, però estava convençut que arribaria just al darrere meu.
Passat el Km 35 vaig notar que el ritme seguia baixant però sabia que faltava molt poc, els darrers 5Km van ser els més avorrits perquè la carretera no era acollidora com els carrers, ja no hi havia encreuaments on la guàrdia urbana parava el tràfic entre les bocines dels conductors enfadats. Els corredors que tenia al voltant anaven descomposats, i jo preguntava a la Gemma, jo també vaig tant malament? a molts els agafaven rampes i paraven, a d'altres els passava perquè caminaven. Un home que havia estat la meva ombra durant més de deu Km va quedar enrere, i la dona a qui seguia jo se m'anava escapant, també acompanyada per la seva parella en bicicleta.

-МАРАФОН

4:02' en passar pel Km 40, això ja està, ara a disfrutar de l'arribada, d'haver-ho aconseguit, de no haver tingut cap mal a les cames, peus ni genolls, de veure aparèixer novament el palau que alberga l'Ermitage i assolir un objectiu que semblava molt llunyà però estàs apunt de complir. La meva primera marafó!!

Al cap de poca estona va arribar la Joana, que encara es ressenteix de la cama. Enhorabona per seguir endevant, per acabar encara que no com haguéssis volgut. Ja en tens dues!... Ara a recuperar-se aviat, a estirar i a posar el cap a l'olla de Núria!

Temps:

Gemma: 10 Km - 1:06

Pau:
Km 10 - 57,30 (5:45')
Km 20 - 1:57:00 parcial (5:57') promig (5:51')
Km 30 - 2:57:21 parcial (6:02') promig (5:55')
Km 40 - 4:03:14 parcial (6:35') promig (6:05')
Km 42,36 4:18:39 parcial (6:32') promig (6:06')

Joana:
4h37min.


Agraeixo molt la iniciativa que heu tingut tots, per impulsar, idear, organitzar i fer realitat aquest petit projecte!
He après que l'entrenament i la constància tenen bons resultats, que com em va dir un dia un company, "més val tenir un planing i no complir-lo al 100% que no pas no tenir-lo", que córrer es sa i et manté serè i en forma, i que per això s'ha de mantenir la pràctica d'aquest esport, sense més pretensions. (Pròxim objectiu; 3:59??). Gràcies pel vostre suport, per la companyia, pels accessoris imprescindibles, per compartir i acompanyar-me en el meu debut i per haver fet creixer el club!