Distància: 10,750m urbans
65.000 participants!
El passat diumenge 15 d'abril se celebrava a Barcelona la XXXV cursa del Corte Inglés, una cursa popular, de 10,7Km de recorregut variat que inclou dues pujades a la muntanya de Montjuic.
Tot i tractar-se d'una cursa extremadament popular, amb més de 65.000 participants, resulta divertida pel seu itinerari i precisament per la naturalesa variada dels assistents: atletes, gent jove, senyores gordes, jubilats, gossos, cadires de rodes, nens, nadons i personatges de tot tipus.
Va ser l'aconteixement perfecte per donar la benvinguda a dos nous afiliats del Club que, tot i no disposar encara de les seves samarretes, ja pensen en la següent cursa: la Marta i l'Hug. La Marta corria amb el seu dorsal i inicialment havia de córrer amb algunes companyes seves. Les seves companyes, però, van arribar a la línia de sortida en un estat força perjudicat degut al consum d'alcohol etílic, que es podria considerar "anti-dopatge", de manera que els dos atletes novells van córrer junts, l'Hug sense dorsal però amb unes bambes noves. Cal destacar que ni pronadors ni supinadors, els dos corredors són neutres i tot i la seva diferència en edat, altura i gènere, corren més o menys a la mateixa velocitat.
L'itinerari començà a la plaça Catalunya, des d'on s'inicia l'ascens fins al carrer d'Aragó. Al final del carrer d'Aragó es baixa per Tarragona fins a la plaça d'Espanya, i des d'allí s'encara l'ascens per la cara nord a la muntanya de Montjuic. Els primers dos quilòmetres es corren amb dificultats per mantenir una bona marxa, degut al grandíssim nombre de participants. El tram final del carrer d'Aragó es mostra especialment complicat, ja que és més estret. Un cop arribats a la pujada de Montjuic, però, el trànsit es fluidifica i resulta més fàcil mantenir un ritme d'uns 5:30m/Km. L'itinerari continua des del punt més alt de Montjuic, on hi ha un punt d'avituallament, baixant per la cara Oest, i tornant a recuperar l'alçada perduda altre cop per la cara Sud, amb vistes al delta del Llobregat. Un cop a dalt, vorejant l'Estadi Olímpic, s'empren el descens que ens durà, a través de l'avinguda del Paral·lel, i el carrer Florida Blanca, fins a la Ronda Sant Antoni i, finalment, Pelai i la Plaça de Catalunya on és la meta.
Enguany l'itinerari obviava la volta interior a l'Estadi, i molts corredors que repetien cursa van anar per error fins la porta de l'Estadi, només per trobar-la tancada. El nostre equip va continuar corrent, i va emprendre el descens amb un bon ritme, que ja no va decréixer fins al moment de l'sprint final, els últims 600m, en què el corredor Hug va tenir seriosos dubtes sobre si seria capaç de mantenir el ritme marcat per la corredora Marta.
Esquivant gent i més gent, no van ser avançats per gairebé ningú en tota la cursa, ja que pel fet de no dur xip van haver de córrer des de les darreres posicions. El temps final va ser d'una hora i deu minuts, temps més que satisfactori tenint en compte l'estatus de corredors novells dels atletes i que, durant els primers deu minuts, es feia difícil arribar a mantenir els dos peus a l'aire en cap moment.
Aquí us deixem algunes imatges de la cursa!
