15 de Juliol de 2012
Distància: 21'5 Km
Desnivell Positiu: 1940 m
Cota mínima 1967m. Cota Màxima 2913m. Amb un 72% del recorregut per sobre els 2700m.
700 participants
Veure Recorregut (Garmin Pau)
El dia avans que els membres del grup que secundaríem ( físicament o psicològicament ) la VI edició de l'olla de Núria estàvem reunits i celebrant la nostra fita. Jo encara verge en aquesta prova em sentia pressionada ja que el club que apunta molt alt, veia multiplicades per 10 les meves capacitats físiques i esperaven més sigil·la en moure'm per les carenes de les belles muntanyes de la nostra vall preferida.
Al matí era ideal, feia fresca però el cel estava totalment destapat i aviat sortira el sol. L'ambient era festiu i 700 valents i valentes correríem però molts d'altres participarien en l'event fent d'acompanyants, de nens participant en l'olleta, avituallaments en alçada o simplement de lesionats maleint el moment en que van torçar-se el turmell, practicant la modalitat preferida del club: el Quest, i van quedar amb dos botifarrons de peu i apartats de la proba. Entre nosaltres teníem membres participant en totes les modalitats i la menys satisfactòria era la de Joaneta que no ens podria acompanyar en aquesta ocasió.
La pujada al Puigmal era l'escalfament de la cursa i allà dalt era on havia de començar el primer tram de terreny corrible. Jo anava forta de ment i les pujades les feia conscient que el pulmó volia sortir-me del costellam però que tard o d'hora arribaries al cim i podries baixar i allà és on jo volia demostrar perquè m'agraden tan els isards. Quan començava a fer pendent muntanya avall deixava les cames alliberades i m'imaginava baixant com aquestes cabrioles tan comunes en aquestes muntanyes: Molt divertit.
El problema va venir al Nou Creus, les forces havien aminorat i el control de cames no era l'idoni per fer el bestia. Primer vaig tenir un esllavissada en un corriol on sortosament el sòl era de terra i no de pedra sinó de sorra blanca (segurament era l'únic tram de muntanya sense pedres ben afilades amenaçant en fer-te mal si fallaves en posar el peu on tocava...).
El primer avís no hem va servir d'escarment i a la següent baixada hem vaig torçar el turmell de mala manera. Veia estrelles i hem vaig pensar que no podria continuar. Al cap d'uns minuts de lamentar-me enretirada del camí vaig caminar una estona per veure si realment en calent podria no sentir el dolor. Aquest mal intens es va dissoldre una mica i encara que amb cautela vaig poder continuar corrent. La Núria i el Jordi ens esperaven a la carena amb beguda i coses dolces per poder continuar endavant. Allà on eren tenies unes vistes de tot el recorregut espectaculars i era preciós veure tota la carena plena de petits energúmens caminat-hi per sobre, a mi se'm va posar la pell de gallina i tot!
El tram fins al cim del Nou Fonts era bastant infernal però jo tenia la ment programada per arribar al cim i començar a sentir el començament de la baixada ben a la vora. Al començar a baixar ho faríem per un terreny verdós e irregular allà va haver-hi la tercera caiguda amb perill de mort i jo vaig decidir abandonar la cursa, és a dir, acceptar que no valia la pena sobrepassar les meves possibilitats i que calia baixar el ritme. Va ser dur optar per aquesta opció però amb una cursa tan maca tota decisió queda vestida de gala i les vistes no eren per perdre forces en absurditats: valia la pena gaudir fins al final.
Poc a poc i bona lletra vaig acabar sent avançada per potser uns 200 participants però vaig creuar la meta feliç com un anís i sense tenir clar si el turmell en refredar-se s'hauria fet mal o no. Avui ja puc dir que no hi ha danys substancials i com a molt uns dies de certa ressaca!
El Pau va arribar no gaire més tard que jo, i la Núria i el Jordi ens varen dir que era el participant més alegre i amb més pinta de gaudir l'esdeveniment que havia passat pel tram on ells eren. Els nens s'ho van passar molt bé i l'única crítica a fer és per l'organització: L'autoabastiment és una estafa pel corredor ja que tan per tan, no pagues i vas un dia qualsevol a fer el circuit d'aquesta bonica volta.
Resultats
Aram 3:22:31 | Martina 4:16:27 | Pau 4:33:58
------------------------------------------------------------------
Olleta Infantil (0,8 km)
Aquest diumenge es va celebrar la II Edició de L'Olleta de Núria.En Mauro, debutant en curses de muntanya i jo, ja amb experiència ;-) estàvem disposats a donar-ho tot pel club . Comptàvem amb el suport incondicional de la nostra entrenadora , Joana Cirici , que per mala sort i amb un turmell una mica inflamadet ,no va córrer L'Olla dels grans i es va quedar a fer-nos un gran escalfament i ajudar-nos en totes les qüestions tècniques.
Ben equipats amb el nostre dorsal i per primer cop amb xip (ja trigaven els organitzadors a donar una mica de serietat a les curses de nens ....que també ens hi deixem la pell ¡¡¡) ens vàrem acostar a la línia de sortida . 31 nens en total i més de 60 pares , mares i avies ...quina gentada .
Amb la primera ullada , alguns ens treien un cap d'alçada i d'altres no semblaven molt problemàtics....La cosa estava feta , nosaltres estàvem plens de ganes i energia , sobretot això últim perquè ens acabàvem de cruspir a mossegades tot el fuet de regal que hi havia a la bossa amb el dorsal .Ens van explicar el recorregut i ens van dir que havíem de seguir una llebre ,que per cert jo no vaig veure en cap moment, doncs hi havia un noi gran de l'organització que corria davant nostre que segur que la va agafar per ficar-la a la cassola!!!
Pumpppppp¡¡¡¡¡
Sortida sense incidents , sense caigudes ni tirites , jo col·locat pel mig , agafo la corba tancada i em permet avançar unes posicions , miro de reüll i veig al Mauro també en molt bona posició , això va molt bé .Passem pel davant del Santuari direcció al pont de fusta que ens durà al camí que segueix pel marge del llac .Ara ve la part més difícil , aquest camí és un trencacames , estem molt alertes d'aixecar bé els peus doncs els turmells corren perill , tram superat, super vaig el 6e , eeooooo¡¡¡¡
Sols queda una pujadeta i directes a la línia d'arribada , començo a estar tocat i el fuet començar a fer de les seves , tinc mal de panxa , estic cansat , vull anar amb la meva mammmaaaaa¡¡¡¡¡ mamma on ets ???? de cop i volta la veig i m'agafa de la ma i em diu : vinga campió que això ja està fet ¡¡¡¡¡
L'últim esforç i arribada amb llàgrimes ,flatus , fuet amunt i avall i sense llebre¡
En Mauro arriba just darrere meu , super , objectiu assolit , ara a refer forces .
Avituallament de primera : ple de ganxitos , patates fregides , meló , taronja i síndria tot regat amb fanta de llimona.
Resultats
Marc Pérez 3:18 | Mauro Solé 3:56
Resultats
Aram 3:22:31 | Martina 4:16:27 | Pau 4:33:58
------------------------------------------------------------------
Olleta Infantil (0,8 km)
Aquest diumenge es va celebrar la II Edició de L'Olleta de Núria.En Mauro, debutant en curses de muntanya i jo, ja amb experiència ;-) estàvem disposats a donar-ho tot pel club . Comptàvem amb el suport incondicional de la nostra entrenadora , Joana Cirici , que per mala sort i amb un turmell una mica inflamadet ,no va córrer L'Olla dels grans i es va quedar a fer-nos un gran escalfament i ajudar-nos en totes les qüestions tècniques.
Ben equipats amb el nostre dorsal i per primer cop amb xip (ja trigaven els organitzadors a donar una mica de serietat a les curses de nens ....que també ens hi deixem la pell ¡¡¡) ens vàrem acostar a la línia de sortida . 31 nens en total i més de 60 pares , mares i avies ...quina gentada .
Amb la primera ullada , alguns ens treien un cap d'alçada i d'altres no semblaven molt problemàtics....La cosa estava feta , nosaltres estàvem plens de ganes i energia , sobretot això últim perquè ens acabàvem de cruspir a mossegades tot el fuet de regal que hi havia a la bossa amb el dorsal .Ens van explicar el recorregut i ens van dir que havíem de seguir una llebre ,que per cert jo no vaig veure en cap moment, doncs hi havia un noi gran de l'organització que corria davant nostre que segur que la va agafar per ficar-la a la cassola!!!
Pumpppppp¡¡¡¡¡
Sortida sense incidents , sense caigudes ni tirites , jo col·locat pel mig , agafo la corba tancada i em permet avançar unes posicions , miro de reüll i veig al Mauro també en molt bona posició , això va molt bé .Passem pel davant del Santuari direcció al pont de fusta que ens durà al camí que segueix pel marge del llac .Ara ve la part més difícil , aquest camí és un trencacames , estem molt alertes d'aixecar bé els peus doncs els turmells corren perill , tram superat, super vaig el 6e , eeooooo¡¡¡¡
Sols queda una pujadeta i directes a la línia d'arribada , començo a estar tocat i el fuet començar a fer de les seves , tinc mal de panxa , estic cansat , vull anar amb la meva mammmaaaaa¡¡¡¡¡ mamma on ets ???? de cop i volta la veig i m'agafa de la ma i em diu : vinga campió que això ja està fet ¡¡¡¡¡
L'últim esforç i arribada amb llàgrimes ,flatus , fuet amunt i avall i sense llebre¡
En Mauro arriba just darrere meu , super , objectiu assolit , ara a refer forces .
Avituallament de primera : ple de ganxitos , patates fregides , meló , taronja i síndria tot regat amb fanta de llimona.
Resultats
Marc Pérez 3:18 | Mauro Solé 3:56
3 comentaris:
Felicitats als grans i als petits , a la Joana , Jordi i Núria per tot el suport ¡¡¡¡¡
genial, aquest club s'engrandeix amb els petits!!
Super crònix!
molt bé la redacció del Marc, fantàstic Martina, ai el fuet, lliçó apresa!
i felicitats pel debut Martina i Mauro. Per a mi va ser un debut d'Olla assoleiada, i és cert que m'ho vaig passar genial, sense patir massa i amb temps per fer de reporter! només se'm va fer etern el tram de l'alberg fins a la línia d'arribada! :)
Publica un comentari a l'entrada