7 de juliol de 2012
Algú va dir un dia que es estaria bé fer un Quest i jo m'ho vaig prendre al peu de la lletra...
Es veu que hi ha un sonat que és més isard que home que bateja les seves gestes amb aquesta paraula, que traduïda de l'anglès, de fet vol dir cerca, intentar assolir amb esforç un objectiu, anar darrere d'alguna cosa amb dedicació, entusiasme, o simplement una dèria difícil d'explicar. Tenir alguna cosa fixada entre cella i cella potser és una bona manera de descriure el significat de Quest.
Doncs què, fem un quest?... si va farem un quest! així es va decidir.
Com que passo tantes vegades del Ripollès a la Garrotxa i viceversa, com que tot el que hi ha enmig és muntanya, com que podem sortir d'una casa i arribar a l'altra i com que la distància és potser un repte però el desnivell no.... vet aquí que vaig pensar en 1st quest = Serrat --> Capsec.
Els primers intents de persuasió van ser inesperadament eficients, és que és evident que això del quest enganxa.... -vols venir a fer un quest? -osti sí sí jo m'hi apunto!. Dia, hora i pam! ...samarreta, t'ha tocat!
Cal dir que amb la samarreta l'hem encertat, el perfil de la jornada motiva, anirem seguint la nostra ubicació sobre la línia blanca del perfil imprès al pit!...Tots hem valorat la composició encertada de l'Hug Cirici, que ecaixa a la perfecció.
El traçat del recorregut no és molt evident en alguns punts, això li donarà un punt d'aventura per distreure als participants, aniran buscant camí per aquí i per allà i no s'adonaran com van sumant distància :)
L'èxit de l'anoment FULL TRACK ATTEMPT només serà possible amb l'ajuda externa en forma d'avituallament, logísitica d'evacuació de vehicles i participants en cas de necessitat, assistència mèdica, higiència, fisioterapèutica, fotogràfica i moral. Sort en tenim de l'entrega dels nostres supporters; Gemma Llorensí, Marc Pérez, Ferran Jordà i Joan Rodó.
Per el feedback de posició entre membres en trams de bosc espès, per no perdre la integritat de grup, comptem amb gossos ben entrenats per a la llarga distància: Trau i Daina seran els nostres acompanyants.
Comptem amb híbrids supporters-corredors que no fan el FTA. la qual cosa fa més participativa la jornada. Ferran Jordà i Marc Pérez en distàncies proporcionades i amb un ciclista de BTT que ens empaitarà fins atrapar-nos en algun punt, a la part final: Albrecht Glitz, ...a doncs és el 1st Int. Quest of...
Es compta amb una corredora d'elit, Martina Fuster, per assegurar que es completarà el recorregut per un membre del CAS. Un infatigable home d'acer: Sergi Verdaguer, que ve de fer la Carros de Foc el dia abans (per aquest motiu valorem enormement la teva participació) i dos toros braus motivats i salvatges, encegats per la paralula Quest: Joana Cirici i Pau Muñoz.
6:30, sortida de Serrat, fotografia a la baixada del carrer del Calvari i ja hi som, ja correm cap al riu. En un tres i no res passem el pont i enfilem el camí del bosc de Ribes, corba a la dreta i cap a Tregurà, la pista puja i aquí no hi ha problema, es fan dos grups, les mosses van davant i els nois i els gossos al darrere, arriba un punt de possible baixada a Pardines, primera embardissada. A veces veo caminos es converteix en la frase del dia, Martina frena el teu instint equivocat, Pau fes el favor de fer cas a en Sergi, sort que la Joana aglutina la tropa... anem per aquí i ja ens en sortirem, esbarzers, esgarrinxades... he sentit putu quest? girem cua, anirem per allà, res ja hi ha un caminet d'aquells que es veuen una mica més, Martina-on-fire... A cada bassa el gos sencer a dins l'aigua... We are on the track: segona frase del dia....
Pardines; we are on timing, no... anem tard, comunicació amb l'Orri Vell i Serrat, anem mitja hora tard, (ei, perquè em sortit mitja hora tard) sort que és un quest whatsupped: la comunicació flueix, a l'avituallament 1 es relaxen i fan fotos. El camí s'empina, l'hermita de Sant Magdalena ja l'hem passat. Vaques. Moltes vaques i esquelles, soroll d'estiu i de prats pirinencs. És bonic, és preciós, fa sol i we are on the track.
Orri Vell, avituallament, incorporació 5è membre; Ferran Jordà. ens fem fotos.
m'ha dit en Ferran que mai no havia pujat tan ràpid des del final de la pista fins al Coll de Pal. És clar nen, és un quest!
Coll de Pal; INDESCRIPTIBLE: boires trenquen a les roques, sóm a dalt de tot, només hem de baixar. baixar i disfrutar, córrer pels camins entre les vaques. Recordo que també hi vaig veure cavalls. M'he enamorat del moment, i pensar que en portem 18! ja està, ara direcció Camprodon, vessant oriental, el sol de cara, fa ventet, clima perfecte per córrer. (he provat de descriure-ho però us ho dic, era mooolt més que això, tenia fins i tot un punt de màgia o felicitat, o una barreja). Fem fotos. Portem tres hores.
Baixada cap al punt d'avituallament 2, ens espera la Gemma i el Marc, l'isostar! les galetes, fruita i altres coses boníssimes... beuré tanta aigua!
Herba, pedres, ziga-zaga, Sergi acusa fatiga a les cames, Ferran fresc com una rosa però amb dolor al genoll, un isard? a no és la Martina, més pedra, un roc, herba i ziga-zaga, anem baixant, fruint! mmm, recullo un grapat d'endorfines jo crec que de l'aire, només de respirar-lo, les boires ja no hi són, fa sol i ziga-zaga el camí per la pedra la Joana fa mal gest i ui-ui, passa res, herba, un roc, segona passa en fals i abans de la darrera ziga-zaga jo ho he vist, AI-AI-AI, nooooo... mmm... uuuu, has sentit crec o què? - sí, he sentit CREC-CREC-CREC.... nooooo, uuuuu, bueno ara ja se m'està passant potser, espereu un moment è...(enlapsed time per incident o accident, encara no se sap)
més herba, [HALF MARATHON] molta més herba, esbarzers que ja no punxen i Avituallament 2, IEA! Gemma on time, Marc també on time, the 5 of us on the track i la Joana molt prudent ha arribat sana i estàlvia. (ha estat incident)
molta fruita! molta aigua! què nanos com aneu?, Ferran es retira com estava previst,
Ara per dins del bosc, tinc un punt de referència a 3Km en línia recta, lo Garmin no enganya però si no hi ha camí? tirem pel dret, fulla, molta fullaraca, arbres separadets amb moltes branques, Oju!
vaig davant, els sento darrere, feedback amb gossos, el que us deia, i en Sergi ho ha explicat després...
aaa, ara veig un camí que és més camí que els de a veces veo caminos, és gairebé un camí: sentència: We are on the track again, sí Martina.
Vaques, peus de ple dins el fang, plof! (fang de vaques, ja ens entenem) i anar fent empaitant vaques per dins el bosc. La Daina tenia una punxa al peu i ja no la té. El Trau s'enduu una trepitjada. El camí desapareix, enllaça am un altre, ara un vailet, obrir-passar-tancar, esquivar vaques jugant al despiste intelligent, ara anem per dalt i dasprés passem al davant, kj! ...casa de pagès on primer ens reben amb crits perls gossos que poden fer enfadar les vaques (i ens podrien fer mal) i després adéu nens bon dia.... pista de ciment (parada tècnica per treure pedres de les sabates i altres coses del ventre)
Colònia Estevenell, creuem nacional amb camions tocant el clàxon, queixa cèlebre d'en Sergi, que quan és Sant Sergi no els va a tocar la bocina a casa seva... ;). És el patró dels conductors, es veu... no era Sant Fermí? ens recomanen passar el riu per una espècie de palanca rara que resulta ser un pont penjant que fa por, fustes menjades pel sol i el temps, descollades del cable que les subjecta. Camines pel damunt del riu a 20m d'alçada i veus l'aigua sota els peus, es mou, és un pont penjant. Fa por. Passem d'un en un per no morir tots alhora... quin pont!... o espècie de palanca rara...
Comencem a estar tocats, menys la Martina, veiem la piscina del Càmping de Sant Pau i tornem a dir una altra de les frases del dia, la piscina amb rodes de Capsec ve cap a nosaltres, nosaltres no anem cap a ella, ho enteneu?.... és un truc del subconscient per enganyar el jo-consicent (els músculs) que està cansat! ...amb rodes!!
Aquí ens estafen dos Km em sembla... portem una estona corrent, perquè correm oi? ...i un cartell ens diu Sant Pau: 3Km 47min ÒSTIA, fins al cap d'una estona ningú ho veu, tothom cau en el parany. el subconscient també està cansat em sembla.... no posa tres hores i 47 minuts si no 3Km, 47 minuts.
igualment és una estafa, ens pensàvem que ja erem a Sant Pau. passa-res, la piscina ja ve, ...ja-ve!
Primeres pujades caminades quan no caldria, Martina córre, és la prova, ens espera.
Arribem a Sant Pau en baixada, uff, avituallament, 34Km. Tocats, però no enfonsats, amb llagues.
Aquí tenim un avituallament amb més cosetes, mmm, i tirites compeed, vaselina, ... Joana rep massatges d'en Marc i es treu una idea del cap que li començava a rondar.
Falten 19Km (sóc el núm 19 i sóc un ogreeee)... En Sergi també veu el cotxe de la Gemma més ràpid que una piscina amb rodes... Jo estic cansat de cames, fatiga general, punt crític... lliçó per un altre quest; no posar últim avituallament a 19 Km del final, tram anterior més llarg si cal però que només en quedin sis o set...
Decidim afrontar el desenllaç, aquí s'ha decidit l'èxit del quest. Els gossos bé, hidratació bé, peu Joana, bueno..., Martina Full battery.
Troç d'asfalt, llàstima, per dos Km! pista per l'ombra, no sempre, deshidratació total, s'acusa la fatiga. Ja no fem fotos. Poc diàleg, el grup se separa, veiem quatre piscines amb rodes, [MARATHON], We are on the track i arribem a Llongarriu. SMS no viable, Al incomunicat. És el lloc de la parada i fonda, només fem parada, bevem aigua d'una mànega que en Sergi treu d'una forat en una arqueta. Passem dues vegades tres vailets: obre obre obre passa tanca tanca tanca i tornar-ho a fer. És un corral! hi ha burros i altres bèsties. Nois ara ha arribat la pujada a la Serra de Malforat, i jo no sé si per aquí podrà baixar la piscina amb rodes?
Caminem, reconec que caminem tota la pujada, ens bevem l'aigua de totes les botelles, camelbacks i fins i tot la de les piscines amb rodes. Caminet de dalt ja hi som, Al truca (-Estoy en Camprodon) i Joana es queda més tranquila. Donem instruccions canvi itinerari BTT. Parada a menjar pomes. Sergi és Gran, fem una oració. Els gossos també jeuen... símptomes.
Baixada a Capsec, es fa llarga, peteixo mal d'estómac estrany a cada sotrac, perdo pistonada. Sergi s'embala perquè no pot frenar. Estem arribant.. Parte instantani necessari. Queden 800 m com a molt, anem fins a l'hermita i després pel prat de sota, és aquí mateix.
és quí mateix, no s'ha mogut... que no tenia rodes?
bany, rotrobament, dinar especial alt en calories i baix en quantitat... :)
algú em prepara una clara, jo no puc. Gemma incondicional, està per tot i per tothom, Bravo, en Marc no tenia apendicitis i tots hem arribat bé!
Albrecht arriba en perfecte estat i comencem a dinar... Fem fotos.
Tarda de mojito i descans.
Us agraeixo molt a tots la vostra participació i les ganes i entusiasme que hi heu posat!
Visca el QUEST! i visca el regne de l'ultrafons de muntanya.
52Km!
(pendent temps Garmin track Pau + Joana)
Algú va dir un dia que es estaria bé fer un Quest i jo m'ho vaig prendre al peu de la lletra...
Es veu que hi ha un sonat que és més isard que home que bateja les seves gestes amb aquesta paraula, que traduïda de l'anglès, de fet vol dir cerca, intentar assolir amb esforç un objectiu, anar darrere d'alguna cosa amb dedicació, entusiasme, o simplement una dèria difícil d'explicar. Tenir alguna cosa fixada entre cella i cella potser és una bona manera de descriure el significat de Quest.
Doncs què, fem un quest?... si va farem un quest! així es va decidir.
Com que passo tantes vegades del Ripollès a la Garrotxa i viceversa, com que tot el que hi ha enmig és muntanya, com que podem sortir d'una casa i arribar a l'altra i com que la distància és potser un repte però el desnivell no.... vet aquí que vaig pensar en 1st quest = Serrat --> Capsec.
Els primers intents de persuasió van ser inesperadament eficients, és que és evident que això del quest enganxa.... -vols venir a fer un quest? -osti sí sí jo m'hi apunto!. Dia, hora i pam! ...samarreta, t'ha tocat!
Cal dir que amb la samarreta l'hem encertat, el perfil de la jornada motiva, anirem seguint la nostra ubicació sobre la línia blanca del perfil imprès al pit!...Tots hem valorat la composició encertada de l'Hug Cirici, que ecaixa a la perfecció.El traçat del recorregut no és molt evident en alguns punts, això li donarà un punt d'aventura per distreure als participants, aniran buscant camí per aquí i per allà i no s'adonaran com van sumant distància :)
L'èxit de l'anoment FULL TRACK ATTEMPT només serà possible amb l'ajuda externa en forma d'avituallament, logísitica d'evacuació de vehicles i participants en cas de necessitat, assistència mèdica, higiència, fisioterapèutica, fotogràfica i moral. Sort en tenim de l'entrega dels nostres supporters; Gemma Llorensí, Marc Pérez, Ferran Jordà i Joan Rodó.
Per el feedback de posició entre membres en trams de bosc espès, per no perdre la integritat de grup, comptem amb gossos ben entrenats per a la llarga distància: Trau i Daina seran els nostres acompanyants.
Comptem amb híbrids supporters-corredors que no fan el FTA. la qual cosa fa més participativa la jornada. Ferran Jordà i Marc Pérez en distàncies proporcionades i amb un ciclista de BTT que ens empaitarà fins atrapar-nos en algun punt, a la part final: Albrecht Glitz, ...a doncs és el 1st Int. Quest of...
Es compta amb una corredora d'elit, Martina Fuster, per assegurar que es completarà el recorregut per un membre del CAS. Un infatigable home d'acer: Sergi Verdaguer, que ve de fer la Carros de Foc el dia abans (per aquest motiu valorem enormement la teva participació) i dos toros braus motivats i salvatges, encegats per la paralula Quest: Joana Cirici i Pau Muñoz.
6:30, sortida de Serrat, fotografia a la baixada del carrer del Calvari i ja hi som, ja correm cap al riu. En un tres i no res passem el pont i enfilem el camí del bosc de Ribes, corba a la dreta i cap a Tregurà, la pista puja i aquí no hi ha problema, es fan dos grups, les mosses van davant i els nois i els gossos al darrere, arriba un punt de possible baixada a Pardines, primera embardissada. A veces veo caminos es converteix en la frase del dia, Martina frena el teu instint equivocat, Pau fes el favor de fer cas a en Sergi, sort que la Joana aglutina la tropa... anem per aquí i ja ens en sortirem, esbarzers, esgarrinxades... he sentit putu quest? girem cua, anirem per allà, res ja hi ha un caminet d'aquells que es veuen una mica més, Martina-on-fire... A cada bassa el gos sencer a dins l'aigua... We are on the track: segona frase del dia....
Pardines; we are on timing, no... anem tard, comunicació amb l'Orri Vell i Serrat, anem mitja hora tard, (ei, perquè em sortit mitja hora tard) sort que és un quest whatsupped: la comunicació flueix, a l'avituallament 1 es relaxen i fan fotos. El camí s'empina, l'hermita de Sant Magdalena ja l'hem passat. Vaques. Moltes vaques i esquelles, soroll d'estiu i de prats pirinencs. És bonic, és preciós, fa sol i we are on the track.
Orri Vell, avituallament, incorporació 5è membre; Ferran Jordà. ens fem fotos.
m'ha dit en Ferran que mai no havia pujat tan ràpid des del final de la pista fins al Coll de Pal. És clar nen, és un quest!
Coll de Pal; INDESCRIPTIBLE: boires trenquen a les roques, sóm a dalt de tot, només hem de baixar. baixar i disfrutar, córrer pels camins entre les vaques. Recordo que també hi vaig veure cavalls. M'he enamorat del moment, i pensar que en portem 18! ja està, ara direcció Camprodon, vessant oriental, el sol de cara, fa ventet, clima perfecte per córrer. (he provat de descriure-ho però us ho dic, era mooolt més que això, tenia fins i tot un punt de màgia o felicitat, o una barreja). Fem fotos. Portem tres hores.
Baixada cap al punt d'avituallament 2, ens espera la Gemma i el Marc, l'isostar! les galetes, fruita i altres coses boníssimes... beuré tanta aigua!
Herba, pedres, ziga-zaga, Sergi acusa fatiga a les cames, Ferran fresc com una rosa però amb dolor al genoll, un isard? a no és la Martina, més pedra, un roc, herba i ziga-zaga, anem baixant, fruint! mmm, recullo un grapat d'endorfines jo crec que de l'aire, només de respirar-lo, les boires ja no hi són, fa sol i ziga-zaga el camí per la pedra la Joana fa mal gest i ui-ui, passa res, herba, un roc, segona passa en fals i abans de la darrera ziga-zaga jo ho he vist, AI-AI-AI, nooooo... mmm... uuuu, has sentit crec o què? - sí, he sentit CREC-CREC-CREC.... nooooo, uuuuu, bueno ara ja se m'està passant potser, espereu un moment è...(enlapsed time per incident o accident, encara no se sap)
més herba, [HALF MARATHON] molta més herba, esbarzers que ja no punxen i Avituallament 2, IEA! Gemma on time, Marc també on time, the 5 of us on the track i la Joana molt prudent ha arribat sana i estàlvia. (ha estat incident)
molta fruita! molta aigua! què nanos com aneu?, Ferran es retira com estava previst,
Ara per dins del bosc, tinc un punt de referència a 3Km en línia recta, lo Garmin no enganya però si no hi ha camí? tirem pel dret, fulla, molta fullaraca, arbres separadets amb moltes branques, Oju!
vaig davant, els sento darrere, feedback amb gossos, el que us deia, i en Sergi ho ha explicat després...
aaa, ara veig un camí que és més camí que els de a veces veo caminos, és gairebé un camí: sentència: We are on the track again, sí Martina.
Vaques, peus de ple dins el fang, plof! (fang de vaques, ja ens entenem) i anar fent empaitant vaques per dins el bosc. La Daina tenia una punxa al peu i ja no la té. El Trau s'enduu una trepitjada. El camí desapareix, enllaça am un altre, ara un vailet, obrir-passar-tancar, esquivar vaques jugant al despiste intelligent, ara anem per dalt i dasprés passem al davant, kj! ...casa de pagès on primer ens reben amb crits perls gossos que poden fer enfadar les vaques (i ens podrien fer mal) i després adéu nens bon dia.... pista de ciment (parada tècnica per treure pedres de les sabates i altres coses del ventre)
Colònia Estevenell, creuem nacional amb camions tocant el clàxon, queixa cèlebre d'en Sergi, que quan és Sant Sergi no els va a tocar la bocina a casa seva... ;). És el patró dels conductors, es veu... no era Sant Fermí? ens recomanen passar el riu per una espècie de palanca rara que resulta ser un pont penjant que fa por, fustes menjades pel sol i el temps, descollades del cable que les subjecta. Camines pel damunt del riu a 20m d'alçada i veus l'aigua sota els peus, es mou, és un pont penjant. Fa por. Passem d'un en un per no morir tots alhora... quin pont!... o espècie de palanca rara...Comencem a estar tocats, menys la Martina, veiem la piscina del Càmping de Sant Pau i tornem a dir una altra de les frases del dia, la piscina amb rodes de Capsec ve cap a nosaltres, nosaltres no anem cap a ella, ho enteneu?.... és un truc del subconscient per enganyar el jo-consicent (els músculs) que està cansat! ...amb rodes!!
Aquí ens estafen dos Km em sembla... portem una estona corrent, perquè correm oi? ...i un cartell ens diu Sant Pau: 3Km 47min ÒSTIA, fins al cap d'una estona ningú ho veu, tothom cau en el parany. el subconscient també està cansat em sembla.... no posa tres hores i 47 minuts si no 3Km, 47 minuts.
igualment és una estafa, ens pensàvem que ja erem a Sant Pau. passa-res, la piscina ja ve, ...ja-ve!
Primeres pujades caminades quan no caldria, Martina córre, és la prova, ens espera.
Arribem a Sant Pau en baixada, uff, avituallament, 34Km. Tocats, però no enfonsats, amb llagues.
Falten 19Km (sóc el núm 19 i sóc un ogreeee)... En Sergi també veu el cotxe de la Gemma més ràpid que una piscina amb rodes... Jo estic cansat de cames, fatiga general, punt crític... lliçó per un altre quest; no posar últim avituallament a 19 Km del final, tram anterior més llarg si cal però que només en quedin sis o set...
Decidim afrontar el desenllaç, aquí s'ha decidit l'èxit del quest. Els gossos bé, hidratació bé, peu Joana, bueno..., Martina Full battery.
Troç d'asfalt, llàstima, per dos Km! pista per l'ombra, no sempre, deshidratació total, s'acusa la fatiga. Ja no fem fotos. Poc diàleg, el grup se separa, veiem quatre piscines amb rodes, [MARATHON], We are on the track i arribem a Llongarriu. SMS no viable, Al incomunicat. És el lloc de la parada i fonda, només fem parada, bevem aigua d'una mànega que en Sergi treu d'una forat en una arqueta. Passem dues vegades tres vailets: obre obre obre passa tanca tanca tanca i tornar-ho a fer. És un corral! hi ha burros i altres bèsties. Nois ara ha arribat la pujada a la Serra de Malforat, i jo no sé si per aquí podrà baixar la piscina amb rodes?
Caminem, reconec que caminem tota la pujada, ens bevem l'aigua de totes les botelles, camelbacks i fins i tot la de les piscines amb rodes. Caminet de dalt ja hi som, Al truca (-Estoy en Camprodon) i Joana es queda més tranquila. Donem instruccions canvi itinerari BTT. Parada a menjar pomes. Sergi és Gran, fem una oració. Els gossos també jeuen... símptomes.
Baixada a Capsec, es fa llarga, peteixo mal d'estómac estrany a cada sotrac, perdo pistonada. Sergi s'embala perquè no pot frenar. Estem arribant.. Parte instantani necessari. Queden 800 m com a molt, anem fins a l'hermita i després pel prat de sota, és aquí mateix.
és quí mateix, no s'ha mogut... que no tenia rodes?
bany, rotrobament, dinar especial alt en calories i baix en quantitat... :)
algú em prepara una clara, jo no puc. Gemma incondicional, està per tot i per tothom, Bravo, en Marc no tenia apendicitis i tots hem arribat bé!
Albrecht arriba en perfecte estat i comencem a dinar... Fem fotos.
Tarda de mojito i descans.
Us agraeixo molt a tots la vostra participació i les ganes i entusiasme que hi heu posat!
Visca el QUEST! i visca el regne de l'ultrafons de muntanya.
52Km!
(pendent temps Garmin track Pau + Joana)
5 comentaris:
Argggg , m' encanta , vaig disfrutar , patir quan veia que no arribaveu , us admiro , moltes felicitats a tots/es¡¡¡¡¡
Genial! tambè vaig disfrutar molt!
Com sempre la crònica genial, fent reviure cada moment! A la tarda et passo el track.
Joana (una lisiada que avui va en autobus a la feina, i amb un pack de gel lligat el peu)!
Genial la cronica, pero no pateixis no oblidare la gesta ni el munt d sensacions (bones i no tan bones) k vaig viure...
Un 10!!!
I novament gracies als col.laboradors!
M'agraden molt aquestes cròniques!!!!
Publica un comentari a l'entrada