Feia un diumenge plujós i anava de cursa molt ben acompanyada amb els
amics del nostre poble veí Jofre i Arnau. A més allà varem trobar-nos
amb el Ramon i amb el Paris que són dos companys Guies de la ONCE.
L'ubicació era increible ja que a l'Alt Camp ara la tardor està
eufòrica i el paissatge és ben pintoresc. Entre vinyes i un terreny ben
rocós s'hi troba el Castell de Querol construit al s.X i el qual està
més aviat "Tocat i Enfonsat". Malgrat tot és un escenari que et
trasporta a l'epoca medieval ja que a dia d'avui i han tres cases i no
crec que massa res hagi canviat en aquelles contrades.
A sortida i havia un ambient íntim i familiar, tansols erem un 150
corredors i avanç d'iniciar l'ascens al primer cim varem dedicar un
minut de silenci a algú del poble.
La veritat és que jo vaig
sortir molt embalada i encapçalant la cursa a un ritme que no podría
seguir però, evidentment i com era d'esperar, van caldre menys d'un
parell de Km perque les coses es posesin a lloc i la Ivet i la Teresa,
que no es van deixar vencer pel meu farol, enseguida varen
avançar-me:...Quina llàstima ja que magradava ser primera!
La organització mereix un deu ja que al ser la primera edició
d'aquesta prova de 18 km amb 850 m. de desnivell varen cuidar molt bé la
senyalització com la tria del recorregut on trialeres i camins feren un
recorregut molt entretingut i gens farregós.
Aixó si al final hi havia una pujada totalment inecessariaon després
de creuar el poble, rossar el punt d'aribada i desviar-nos estupidament
per baixar molt i massa avall durant un Km, creuar 2 rius i pujar
acabar pujant 500 metres on casi trec el pulmó i avandono...però la meta
estava allà i en realitat tot plegat fou satisfactori i gratificant!
Felicitats a l'Arnau que va arribar el 4t i també Jofre que va
arribar el 8é. Gracies al Ramon per tutelar el meu atac d'eufòria del km
15 al 17 i apoyar el meu podium donant-me forces perquè la 4ta no hem
tregueś l'ampolla de vi que hem varen regalar( ja que jo m'imaginava que
estava molt aprop i vaig demanar-li que no hem deixés baixar el ritme
però que sembla ser que estava lluny), als meus estimats companys del
CAP i a tots/es plegats!