Duatló de Queralbs

26 de Setembre del 2010
11Km BTT+14Km a peu+11Km BTT
600 Participants (acaben 489).

Quan vaig clicar a "confirmar", i mentre comprobava l'estat flonjo dels meus quàdriceps, vaig pensar: mare meva Joana, què has fet? 45 Euros a la paperera...en aquell moment estava a Roma, i un mail manipulador de la Martina m'havia fet inscriure a la duatló de Q. Em vaig posar les bambes i vaig sortir a descobrir el parc de la Villa Borghese -una taca verda al google maps prop de l'hotel on era- . Quedaven poc més de 20 dies per la cita muntanyenca i no calia perdre ni un minut! Dos entrenaments romans, + la cursa popular de Serrat + una sortida destroyer amb Martina i amic a Sant Llorenç del Munt constituirien la meva preparació duatlesca. Arribats al dia només pensava en l'helicòpter que em rescataria a mitja ascensió al Puigmal. (Sergi ja sé que m'estic enrollant molt, però porto dos dies tancada a casa amb febre i avui és el primer dia que tinc el cap clar!)

Anem al tema. Aquest any és únic, aquest any som 5!!! 5 Serratins disposats a donar la pell a la cursa del poble veí. Motivació màxima el dia anterior a la plaça de Serrat posant les bicicletes a punt: disposem de l'expertise mecànic de Sergi i Jordi -fitxatges d'honor del club-, que contrasten amb la nostra negligència. En Pau encara no ha arribat. Tot a punt per l'endemà... durant la recollida de dorsals ens informen de la previsió meteorològica. Sensació de fred de -9º al Puigmal. Perfecte, pasta i a dormir.

Ara sí, 8 menys 10 minuts, tots enxovats a la plaça de Q, comprobant que la roda no sortirà volant, la cadena a puesto, ai posem plat mitjà...PUM! com sempre cal esperar 5 minuts abans la pinya no es mou. Per cert: el club estrena equipació 2010/2011, anem de vermell.


La pujada fins a Fontalba ja la coneixem tots, es fa llarga però es va fent. Al cap de 3 Km he perdut a la Martina. Cap al final em trobo al Pau i també em passa. Ai ai que sóc l'última. Transició prou lenta, agafo mueslis i taronjes i comencem a corre-caminar. Fa molt de sol, gens de vent, fantàstic. Al cap de poc em passa el Jordi. Pensava que ja estarien a Núria a hores d'ara, però resulta que havia punxat la roda al primer Km. M'intenta arrossegar, però al cap de poc recupero el meu ritme de tortuga i em quedo enrere collint floretes. En Pau em segueix una mica més avall. A dalt de tot sí que fa fred, però només són uns minuts. Oh! he vist neu! molt maco, cap avall! veig l'helicòpter que em vigila, i penso que potser sí que l'acabaré sense la seva ajuda! La baixada fins a Núria no té secret, i és el meu moment gloriós per avançar posicions. Venen ganes de quedar-se al Santuari, amb el solet i les begudes isotòniques...un altre dia. La Martina ha repetit marca, en Sergi ha entrat uns minuts abans, amb el Jordi. El genoll del Pau s'ha retirat en arribar al Puigmal i no ha pogut acabar-la (aquí tenim el seu Garmin) Jo he tardat 20 minuts més que l'any passat, però estic contenta de la baixada en bici.

Sergi. Posició: 201. Temps: 04:03:08 (01:18:20+02:28:45+00:16:03)
Jordi. Posició: 214. Temps: 04:06:19
Martina. Posició: 229. Temps: 04:09:49 (01:14:31+02:34:41+00:20:37)
Joana. Posició: 385. Temps: 04:48:17 (01:22:55+02:59:18+00:26:04)
Pau. No acaba. Temps: (1:19:00 + 1:30 fins al Puigmal)

Cursa atlètica de Serrat

11 de Setembre del 2010
Serrat
4.750 metres
12 participants

En el marc de la Festa Major de Serrat, l'endemà del tradicional arròs popular a la plaça, 12 atletes* es preparen per a encarar un nou repte: superar qualsevol símptome de ressaca i finalitzar el recorregut proposat en el menor temps possible. Evidentment, es tracta d'una cita indispensable per als membres del Club Atletisme de Serrat.

El tret de sortida es dóna a la plaça. El traçat no presenta grans dificultats (a part de la pujada final de Fustanyà a l'ermita de Sant Antoni i el fang que la caracteritza al seu inici): del poble s'enfila cap als plans d'escuira, on comença la part més tècnica de descens fins a Les planes. Un cop a Fustanyà ens trobem amb els pocs metres d'asfalt de la cursa, fins a agafar el camí vell altre cop cap amunt.

Poca emoció en la primera posició, amb el guanyador alemany. La Martina, que havia defensat la segona posició durant gairebé tot el recorregut, s'ha deixat avançar als últims metres, i ha quedat tercera. La Joana cinquena i en Pau sisè, han fet un paper més aviat modest (en el primer cas: degut al pèssim estat de forma actual, i en el segon: per culpa d'una lesió al genoll! -l'any que ve la cosa no quedarà igual-). La totalitat dels participants ha finalitzat la cursa, i només hi ha hagut una caiguda amb danys lleus.

* cal observar que el nombre de participants és major que el nombre d'habitants del poble, per la qual cosa ha estat un èxit de participació!! Esperem, però, que l'any vinent podrem comptar amb la presència d'un dels atletes més prometedors del poble, en Sergi, que segons diu ell - "treballava".

Al. 1er. 25min15s
Martina. 3era. 26min03s
Joana. 5ena. 29min12s
Pau. 6è. 31min41s