1a Cursa de Muntanya Batega al Bac de Planoles
És obligada en aquesta
crònica fer menció del motiu pel que he corregut aquesta cursa de gran
bellesa però de gran duresa, sense estar ni molt menys entrenat per
fer-ho amb garanties. De la nostra estada a Serrat en vam treure
diverses vivències, entre elles la de dur el Casal Municipal de
Planoles. Allí coneguerem a en Jordi Basagaña, que després ha resultat
ser també el tiet de la Núria (companya de l'Aram Carreras).
Doncs
bé, en Jordi és, qui motivat pel seu amor a còrrer, ha organitzat
aquesta cursa i per la bona relació amb ell, així com, perquè l'Aram
també apretava vaig decidir apuntar-m'hi, en modus homenatge!
La
cursa ha tingut lloc avui 31 de Març de 2013. Els temors de poca
participació (per ser la primera edició) com el possible mal temps tenia
a tothom en alerta, a mi inclòs. Part de la cursa arriba a cotes de
2000m i si la meteo no acompanya no es disfruta gaire. Finalment, el dia
ha estat esplèndid, a les 8:15 ja era a Planoles gaudint del solet
matiner mentre escalfavem una mica... I Inscripcions esgotades, 250
participants prendriem la sortida.
No
coneixia gairebé res del recòrregut exceptuant els primers 3km i la
resta s'augurava moooolt dura. Just abans del tret de sortida i mentre
ens abraçavem amb l'Aram per desitjar-nos sort i forçuria, li dèia que
no les tenia totes de poder acabar i en cas de fer-ho comptava fer-ho
entre 3h30min i 4h.
Mooooooooc!
Sonà la bozina de sortida i tothom gas a fondo... El primer km fa
ziga-zagues per dins el poble mentre baixa cap el riu mirant d'evitar al
màxim trepitjar asfalt, tot i que per nassos n'haviem de tocar. Mentre
anem baixant ja noto que les meves cames no estan ni de bon troç en la
forma d'anys anteriors, així que agafo ritme de creuer i anar fent. Als
pocs minuts creuem el pont i agafem un caminet que comença a pujar en
direcció a Roca Aguda (1380m)
Aquest
cami va alternant trams de pista i trams de corriol estrets, però
sempre amunt... el ritme però encara és acceptable i correm més que
caminem... 7:15min/km fins el Km4. En arribar a aquest primera fita la
pendent canvia fins fer necessaries les mans en alguns moments o en un
petit flanqueig una corda instal·lada per poder superar la verticalitat
sense riscos. El ritme cau estrepitosament fins els 15min/km i les
rampes es succeeixen amb petits trams plans que oxigenen cames i
pulmons.
Deixem
enrrera Roca Aguda i seguim pujant per corriols enllaçats ara per Pista
ampla i planera. Tot i així, el ritme no es recupera gaire ja que mica
en mica les forçes fugen al provar de trotar al replans.
En
Arribar al Prat de Jou ja portem 1h30 i 7,5Km però el més important és
que hem pujat 500m. Agafem una pista ample que ens porta durant mig km
fins la que serà la penúltima pujada del circuit. Aquesta pista està
gelada a les zones obagues i torna a quedar palès que unes cames fortes i
entrenades fan front a aquests obstacles bastant millor que les que
m'estan duent per entre aquest bosc de pins i coniferes.
Passat
un revolt apareix la cinta que indica que hem d'abandonar la pista i
començar a pujar els 300m que ens separen del primer cim de la Batega al
Bac. Aquesta pujada és extremadament dura. Realment penso que no
arribaré a dalt. Si fins ara havia anat a ritme feixuc però constant,
ara em veig obligat a fer parades per recuperar forces. A més és ple de
neu i gel que provoca patinades que dilapiden les poques energies que
estic guardant per poder baixar.
En
arribar al cim la vista és espectacular, ha valgut la pena em dic!
Planoles a baix petita i coberta de pissarra, darrera Puigmal, Taga,
Balandrau i alguns cims francesos... Precios!
Per
acabar de fer rodó el moment el control que trobem ens diu que tenim un
km de baixada per recuperar forces fins l'ascensió al Costa Pubilla
(sostre de la Batega), somric!!! Això ja està fet!
Baixo
per la Coma Ermada i constato novament que necessito més entreno, les
cames es neguen a baixar ràpides. Si accelero em fan mal els tormells i
perdo estabilitat. Així que xino xano vaig deixant-me caure fins la
darrera ascensió d'uns 200m de desnivell. Aquest tram el faig
absolutament tot caminant sense opció de còrrer, ni vull ni puc.
I
finalment arribem al sostre, 2h m'ha costat i ara si puc gaudir de les
vistes de l'altre vessant; Monsterrat, Montseny, Pedraforca...
Brutaliiiiiiis! I encara més brutalis saber que ja no queda ni una
pujada mencionable.... Just abans d'abandonar el cim, un senyor de
l'habituallament ens diu, vigileu a la baixada hi ha gel i podrieu
prendre mal... Ok, penso. Ja vigilaré!
Però
la baixada no pot començar pitjor, no he fet ni 10m que trepitjo una
placa de gel gruixut i em foto una patacada de cal Deu. Pico amb el
genoll i rodolo uns metres, maleïnt i gemegant. M'haig d'aturar 5min per
recuperar-me del dolor i la inmovilitat que provoca. Una vegada el
dolor es fa suportable, m'aixeco i començo a baixar força coix, però
pensant que si la cosa es refreda allí dalt, no baixaré pas.
La
neu segueix molt present i sota d'ella bastant gel amagat, amb por de
tornar a caure, decideixo fer Culing fins a nova ordre. I això em suposa
evitar-me un nou accident i descarregar el genoll lesionat. Però el gel
va en augment i es impossible baixar sense patinar, per sort han posat
una corda de 200m que podem fer servir per desgrimpar per sobre la capa
de gel.
Uns
40m més avall, cansat d baixar per la corda, patinant continuament i
quedant-me penjat com un pernil, m'agafo a un avet i salto fora de la
canal per la que descendim. A partir d'alli busco camí pel sotabosc i
realment avanço més ràpid que la gent que insisteix en baixar per la
corda. Alguna patinadeta, algun ensurt, però ràpidament perdo alçada i
amb això desapareix el gel.
A
partir d'aqui els km van passant depresa de manera que el ritme torna a
augmentar bastant. Passo dels 15min/km a 7min/km... Al principi el cami
és molt dret i el genoll encara se'm ressenteix, però al Km14 ja seguim
un corriol ben definit i molt agradable de seguir i el genoll, tot i que adolorit no molesta.
Atrapo
a dos corredors i decideixo que aquest ritme ja m'està bé i no els
avanço. uns minuts després ens atrapen dos corredors més que si ens
avancen, però dels que no ens despenjem. Sembla que he trobat un grup
amb el que còrrer fins la meta!
Cada
cop més a prop de Planoles ja fa estona que escoltem els speakers i el
públic... i els grups que ens anímen també són més nombrosos i més
freqüents.
Ara
si estic gaudint, un ritme molt agradable i de baixada per prats i
boscos preciosos. En Arribar a l'Alberg Marista, les cames ja em fan una
mica figa, però només queda 1km així que gas i a apretar les dents.
Aquest
darrer km resulta ser molt dur psicològicament ja que puc veure la
pujada final que em queda per arribar al poble. El cop psicològic és
tant dur, que a la primera rampa ja camino sense dubtar-ho. I menys
dubtes encara quan una cinquantena d'escales apareixen entre jo i la
meta!!!!!!!!!
Les pujo com puc i ja
dins el poble arrenco a trotar perquè s'ha de donar bona imatge, unes
altres escales però aquestes si les coneixo i se que despres d'elles
queden 50m fins la meta. Les pujo de 2 en 2 fent ús del que queda d'ATP a
les meves cames... i fins i tot avanço a tres persones... Giro a
l'esquerra i... la meta...
Arrenco a còrrer una mica i uauuuuuuu! he baixat de les 3h (2:55h) a 7,35min/km.
I pensar que venia a fer 3:30-4h!! Un gran dia, una gran prova i un gran èxit.
Aram Carreras 2:27h pos:65
Sergi Verdaguer 2:55h pos:132
4 comentaris:
Quina cursa més variada i
quines ganes de fer-la!
doncs la segona edicio t.espera!!!
fas venir ganes de participar en la segona edició. bon relat. m'agrada que mantingueu actu el bloc i el club, endavant les atxes, jo encara haig de publicar la mitja de Magalluf
doncs fes.ho marieta...
Publica un comentari a l'entrada