1a Cursa de Muntanya Batega al Bac de Planoles

1a Cursa de Muntanya Batega al Bac de Planoles

     És obligada en aquesta crònica fer menció del motiu pel que he corregut aquesta cursa de gran bellesa però de gran duresa, sense estar ni molt menys entrenat per fer-ho amb garanties. De la nostra estada a Serrat en vam treure diverses vivències, entre elles la de dur el Casal Municipal de Planoles. Allí coneguerem a en Jordi Basagaña, que després ha resultat ser també el tiet de la Núria (companya de l'Aram Carreras).
Doncs bé, en Jordi és, qui motivat pel seu amor a còrrer, ha organitzat aquesta cursa i per la bona relació amb ell, així com, perquè l'Aram també apretava vaig decidir apuntar-m'hi, en modus homenatge!

La cursa ha tingut lloc avui 31 de Març de 2013. Els temors de poca participació (per ser la primera edició) com el possible mal temps tenia a tothom en alerta, a mi inclòs. Part de la cursa arriba a cotes de 2000m i si la meteo no acompanya no es disfruta gaire. Finalment, el dia ha estat esplèndid, a les 8:15 ja era a Planoles gaudint del solet matiner mentre escalfavem una mica... I Inscripcions esgotades, 250 participants prendriem la sortida.

 No coneixia gairebé res del recòrregut exceptuant els primers 3km i la resta s'augurava moooolt dura. Just abans del tret de sortida i mentre ens abraçavem amb l'Aram per desitjar-nos sort i forçuria, li dèia que no les tenia totes de poder acabar i en cas de fer-ho comptava fer-ho entre 3h30min i 4h.

Mooooooooc! Sonà la bozina de sortida i tothom gas a fondo... El primer km fa ziga-zagues per dins el poble mentre baixa cap el riu mirant d'evitar al màxim trepitjar asfalt, tot i que per nassos n'haviem de tocar. Mentre anem baixant ja noto que les meves cames no estan ni de bon troç en la forma d'anys anteriors, així que agafo ritme de creuer i anar fent. Als pocs minuts creuem el pont i agafem un caminet que comença a pujar en direcció a Roca Aguda (1380m)

Aquest cami va alternant trams de pista i trams de corriol estrets, però sempre amunt... el ritme però encara és acceptable i correm més que caminem... 7:15min/km fins el Km4. En arribar a aquest primera fita la pendent canvia fins fer necessaries les mans en alguns moments o en un petit flanqueig una corda instal·lada per poder superar la verticalitat sense riscos. El ritme cau estrepitosament fins els 15min/km i les rampes es succeeixen amb petits trams plans que oxigenen cames i pulmons.

Deixem enrrera Roca Aguda i seguim pujant per corriols enllaçats ara per Pista ampla i planera. Tot i així, el ritme no es recupera gaire ja que mica en mica les forçes fugen al provar de trotar al replans.

En Arribar al Prat de Jou ja portem 1h30 i 7,5Km però el més important és que hem pujat 500m. Agafem una pista ample que ens porta durant mig km fins la que serà la penúltima pujada del circuit. Aquesta pista està gelada a les zones obagues i torna a quedar palès que unes cames fortes i entrenades fan front a aquests obstacles bastant millor que les que m'estan duent per entre aquest bosc de pins i coniferes.

Passat un revolt apareix la cinta que indica que hem d'abandonar la pista i començar a pujar els 300m que ens separen del primer cim de la Batega al Bac. Aquesta pujada és extremadament dura. Realment penso que no arribaré a dalt. Si fins ara havia anat a ritme feixuc però constant, ara em veig obligat a fer parades per recuperar forces. A més és ple de neu i gel que provoca patinades que dilapiden les poques energies que estic guardant per poder baixar.

En arribar al cim la vista és espectacular, ha valgut la pena em dic! Planoles a baix petita i coberta de pissarra, darrera Puigmal, Taga, Balandrau i alguns cims francesos... Precios!
Per acabar de fer rodó el moment el control que trobem ens diu que tenim un km de baixada per recuperar forces fins l'ascensió al Costa Pubilla (sostre de la Batega), somric!!! Això ja està fet!

Baixo per la Coma Ermada i constato novament que necessito més entreno, les cames es neguen a baixar ràpides. Si accelero em fan mal els tormells i perdo estabilitat. Així que xino xano vaig deixant-me caure fins la darrera ascensió d'uns 200m de desnivell. Aquest tram el faig absolutament tot caminant sense opció de còrrer, ni vull ni puc.

I finalment arribem al sostre, 2h m'ha costat i ara si puc gaudir de les vistes de l'altre vessant; Monsterrat, Montseny, Pedraforca... Brutaliiiiiiis! I encara més brutalis saber que ja no queda ni una pujada mencionable.... Just abans d'abandonar el cim, un senyor de l'habituallament ens diu, vigileu a la baixada hi ha gel i podrieu prendre mal... Ok, penso. Ja vigilaré!

Però la baixada no pot començar pitjor, no he fet ni 10m que trepitjo una placa de gel gruixut i em foto una patacada de cal Deu. Pico amb el genoll i rodolo uns metres, maleïnt i gemegant. M'haig d'aturar 5min per recuperar-me del dolor i la inmovilitat que provoca. Una vegada el dolor es fa suportable, m'aixeco i començo a baixar força coix, però pensant que si la cosa es refreda allí dalt, no baixaré pas.

La neu segueix molt present i sota d'ella bastant gel amagat, amb por de tornar a caure, decideixo fer Culing fins a nova ordre. I això em suposa evitar-me un nou accident i descarregar el genoll lesionat. Però el gel va en augment i es impossible baixar sense patinar, per sort han posat una corda de 200m que podem fer servir per desgrimpar per sobre la capa de gel.

Uns 40m més avall, cansat d baixar per la corda, patinant continuament i quedant-me penjat com un pernil, m'agafo a un avet i salto fora de la canal per la que descendim. A partir d'alli busco camí pel sotabosc i realment avanço més ràpid que la gent que insisteix en baixar per la corda. Alguna patinadeta, algun ensurt, però ràpidament perdo alçada i amb això desapareix el gel.

A partir d'aqui els km van passant depresa de manera que el ritme torna a augmentar bastant. Passo dels 15min/km a 7min/km... Al principi el cami és molt dret i el genoll encara se'm ressenteix, però al Km14 ja seguim un corriol ben definit i molt agradable de seguir i el genoll, tot i que adolorit no molesta.
Atrapo a dos corredors i decideixo que aquest ritme ja m'està bé i no els avanço. uns minuts després ens atrapen dos corredors més que si ens avancen, però dels que no ens despenjem. Sembla que he trobat un grup amb el que còrrer fins la meta!

Cada cop més a prop de Planoles ja fa estona que escoltem els speakers i el públic... i els grups que ens anímen també són més nombrosos i més freqüents.

Ara si estic gaudint, un ritme molt agradable i de baixada per prats i boscos preciosos. En Arribar a l'Alberg Marista, les cames ja em fan una mica figa, però només queda 1km així que gas i a apretar les dents.
Aquest darrer km resulta ser molt dur psicològicament ja que puc veure la pujada final que em queda per arribar al poble. El cop psicològic és tant dur, que a la primera rampa ja camino sense dubtar-ho. I menys dubtes encara quan una cinquantena d'escales apareixen entre jo i la meta!!!!!!!!!
 Les pujo com puc i ja dins el poble arrenco a trotar perquè s'ha de donar bona imatge, unes altres escales però aquestes si les coneixo i se que despres d'elles queden 50m fins la meta. Les pujo de 2 en 2 fent ús del que queda d'ATP a les meves cames... i fins i tot avanço a tres persones... Giro a l'esquerra i... la meta...
Arrenco a còrrer una mica i uauuuuuuu! he baixat de les 3h (2:55h) a 7,35min/km.

I pensar que venia a fer 3:30-4h!! Un gran dia, una gran prova i un gran èxit.

Aram Carreras 2:27h pos:65
Sergi Verdaguer 2:55h pos:132

4 comentaris:

Joana ha dit...

Quina cursa més variada i
quines ganes de fer-la!

sergi ha dit...

doncs la segona edicio t.espera!!!

pau muñoz cirici ha dit...

fas venir ganes de participar en la segona edició. bon relat. m'agrada que mantingueu actu el bloc i el club, endavant les atxes, jo encara haig de publicar la mitja de Magalluf

Anònim ha dit...

doncs fes.ho marieta...