VI Olla de Núria

15 de Juliol de 2012
Distància: 21'5 Km
Desnivell Positiu: 1940 m
Cota mínima 1967m. Cota Màxima 2913m. Amb un 72% del recorregut per sobre els 2700m.
700 participants
Veure Recorregut (Garmin Pau)

Entrades Relacionades: Olla 2011 | Olla 2010 | Olla 2009

Crònica de la Martina!

El dia avans que els membres del grup que secundaríem ( físicament o psicològicament ) la VI edició de l'olla de Núria estàvem reunits i celebrant la nostra fita. Jo encara verge en aquesta prova em sentia pressionada ja que el club que apunta molt alt, veia multiplicades per 10 les meves capacitats físiques i esperaven més sigil·la en moure'm per les carenes de les belles muntanyes de la nostra vall preferida.

Al matí era ideal, feia fresca però el cel estava totalment destapat i aviat sortira el sol. L'ambient era festiu i 700 valents i valentes correríem però molts d'altres participarien en l'event fent d'acompanyants, de nens participant en l'olleta, avituallaments en alçada o simplement de lesionats maleint el moment en que van torçar-se el turmell, practicant la modalitat preferida del club: el Quest, i van quedar amb dos botifarrons de peu i apartats de la proba. Entre nosaltres teníem membres participant en totes les modalitats i la menys satisfactòria era la de Joaneta que no ens podria acompanyar en aquesta ocasió.

La pujada al Puigmal era l'escalfament de la cursa i allà dalt era on havia de començar el primer tram de terreny corrible. Jo anava forta de ment i les pujades les feia conscient que el pulmó volia sortir-me del costellam però que tard o d'hora arribaries al cim i podries baixar i allà és on jo volia demostrar perquè m'agraden tan els isards. Quan començava a fer pendent muntanya avall deixava les cames alliberades i m'imaginava baixant com aquestes cabrioles tan comunes en aquestes muntanyes: Molt divertit.

El problema va venir al Nou Creus, les forces havien aminorat i el control de cames no era l'idoni per fer el bestia. Primer vaig tenir un esllavissada en un corriol on sortosament el sòl era de terra i no de pedra sinó de sorra blanca (segurament era l'únic tram de muntanya sense pedres ben afilades amenaçant en fer-te mal si fallaves en posar el peu on tocava...).

El primer avís no hem va servir d'escarment i a la següent baixada hem vaig torçar el turmell de mala manera. Veia estrelles i hem vaig pensar que no podria continuar. Al cap d'uns minuts de lamentar-me enretirada del camí vaig caminar una estona per veure si realment en calent podria no sentir el dolor. Aquest mal intens es va dissoldre una mica i encara que amb cautela vaig poder continuar corrent. La Núria i el Jordi ens esperaven a la carena amb beguda i coses dolces per poder continuar endavant. Allà on eren tenies unes vistes de tot el recorregut espectaculars i era preciós veure tota la carena plena de petits energúmens caminat-hi per sobre, a mi se'm va posar la pell de gallina i tot!

El tram fins al cim del Nou Fonts era bastant infernal però jo tenia la ment programada per arribar al cim i començar a sentir el començament de la baixada ben a la vora. Al començar a baixar ho faríem per un terreny verdós e irregular allà va haver-hi la tercera caiguda amb perill de mort i jo vaig decidir abandonar la cursa, és a dir, acceptar que no valia la pena sobrepassar les meves possibilitats i que calia baixar el ritme. Va ser dur optar per aquesta opció però amb una cursa tan maca tota decisió queda vestida de gala i les vistes no eren per perdre forces en absurditats: valia la pena gaudir fins al final.

Poc a poc i bona lletra vaig acabar sent avançada per potser uns 200 participants però vaig creuar la meta feliç com un anís i sense tenir clar si el turmell en refredar-se s'hauria fet mal o no. Avui ja puc dir que no hi ha danys substancials i com a molt uns dies de certa ressaca!

El Pau va arribar no gaire més tard que jo, i la Núria i el Jordi ens varen dir que era el participant més alegre i amb més pinta de gaudir l'esdeveniment que havia passat pel tram on ells eren. Els nens s'ho van passar molt bé i l'única crítica a fer és per l'organització: L'autoabastiment és una estafa pel corredor ja que tan per tan, no pagues i vas un dia qualsevol a fer el circuit d'aquesta bonica volta.


Resultats
Aram  3:22:31 | Martina  4:16:27 | Pau 4:33:58

------------------------------------------------------------------

Olleta Infantil (0,8 km)
Aquest diumenge es va celebrar la II Edició de L'Olleta de Núria.En Mauro, debutant en curses de muntanya i jo,  ja amb experiència ;-)  estàvem disposats  a donar-ho tot pel club . Comptàvem amb el suport incondicional de la nostra entrenadora , Joana Cirici , que per mala sort i amb un turmell una mica inflamadet ,no va córrer L'Olla dels grans i es va quedar a fer-nos un gran escalfament i ajudar-nos en totes les qüestions tècniques.


Ben equipats  amb el nostre dorsal i per primer cop amb xip (ja trigaven els organitzadors a donar una mica de serietat a les curses de nens ....que també ens hi deixem la pell ¡¡¡) ens vàrem acostar a la línia de sortida . 31 nens en total i més de 60  pares , mares i avies ...quina gentada .


Amb la primera ullada  , alguns ens treien un cap d'alçada i d'altres no semblaven molt problemàtics....La cosa estava feta , nosaltres estàvem plens de ganes i energia , sobretot això últim  perquè ens acabàvem de cruspir  a mossegades tot el fuet  de regal que hi havia a la bossa amb el dorsal .Ens van explicar el recorregut i ens van dir que havíem de seguir una llebre ,que per cert jo no vaig veure en cap moment, doncs hi havia un noi gran de l'organització que corria davant nostre que segur que la va agafar per ficar-la a la cassola!!!

Pumpppppp¡¡¡¡¡
Sortida sense incidents , sense caigudes ni tirites , jo col·locat pel mig , agafo la corba tancada i em permet avançar  unes posicions , miro de reüll i veig al Mauro també en molt bona posició , això va molt bé .Passem pel davant del Santuari direcció al pont de fusta que ens durà al camí que segueix pel marge del llac .Ara ve la part més difícil , aquest camí és un trencacames , estem molt alertes d'aixecar bé els peus doncs els turmells corren perill , tram superat, super vaig el 6e , eeooooo¡¡¡¡



Sols queda una pujadeta i directes a la línia d'arribada , començo a estar tocat i el fuet començar a fer de les seves , tinc mal de panxa , estic cansat , vull anar amb la meva mammmaaaaa¡¡¡¡¡ mamma on ets ???? de cop i volta la veig i  m'agafa de la ma i em diu : vinga campió que això ja està fet ¡¡¡¡¡

L'últim esforç i arribada amb llàgrimes ,flatus , fuet amunt i avall i sense llebre¡
En Mauro arriba just darrere meu , super , objectiu assolit , ara a refer forces .
Avituallament de primera : ple de ganxitos , patates fregides , meló , taronja i síndria tot regat amb fanta de llimona. 

Resultats
Marc Pérez 3:18 | Mauro Solé 3:56

1st QUEST: SERRAT-CAPSEC

7 de juliol de 2012

Algú va dir un dia que es estaria bé fer un Quest i jo m'ho vaig prendre al peu de la lletra...
Es veu que hi ha un sonat que és més isard que home que bateja les seves gestes amb aquesta paraula, que traduïda de l'anglès, de fet vol dir cerca, intentar assolir amb esforç un objectiu, anar darrere d'alguna cosa amb dedicació, entusiasme, o simplement una dèria difícil d'explicar. Tenir alguna cosa fixada entre cella i cella potser és una bona manera de descriure el significat de Quest.

Doncs què, fem un quest?... si va farem un quest! així es va decidir.

Com que passo tantes vegades del Ripollès a la Garrotxa i viceversa, com que tot el que hi ha enmig és muntanya, com que podem sortir d'una casa i arribar a l'altra i com que la distància és potser un repte però el desnivell no.... vet aquí que vaig pensar en 1st quest = Serrat --> Capsec.

Els primers intents de persuasió van ser inesperadament eficients, és que és evident que això del quest enganxa.... -vols venir a fer un quest? -osti sí sí jo m'hi apunto!. Dia, hora i pam! ...samarreta, t'ha tocat!

Cal dir que amb la samarreta l'hem encertat, el perfil de la jornada motiva, anirem seguint la nostra ubicació sobre la línia blanca del perfil imprès al pit!...Tots hem valorat la composició encertada de l'Hug Cirici, que ecaixa a la perfecció.

El traçat del recorregut no és molt evident en alguns punts, això li donarà un punt d'aventura per distreure als participants, aniran buscant camí per aquí i per allà i no s'adonaran com van sumant distància :)

L'èxit de l'anoment FULL TRACK ATTEMPT només serà possible amb l'ajuda externa en forma d'avituallament, logísitica d'evacuació de vehicles i participants en cas de necessitat, assistència mèdica, higiència, fisioterapèutica, fotogràfica i moral. Sort en tenim de l'entrega dels nostres supporters; Gemma Llorensí, Marc Pérez, Ferran Jordà i Joan Rodó.

Per el feedback de posició entre membres en trams de bosc espès, per no perdre la integritat de grup, comptem amb gossos ben entrenats per a la llarga distància: Trau i Daina seran els nostres acompanyants.

Comptem amb híbrids supporters-corredors que no fan el FTA. la qual cosa fa més participativa la jornada. Ferran Jordà i Marc Pérez en distàncies proporcionades i amb un ciclista de BTT que ens empaitarà fins atrapar-nos en algun punt, a la part final: Albrecht Glitz, ...a doncs és el 1st Int. Quest of...

Es compta amb una corredora d'elit, Martina Fuster, per assegurar que es completarà el recorregut per un membre del CAS. Un infatigable home d'acer: Sergi Verdaguer, que ve de fer la Carros de Foc el dia abans (per aquest motiu valorem enormement la teva participació) i dos toros braus motivats i salvatges, encegats per la paralula Quest: Joana Cirici i Pau Muñoz.

6:30, sortida de Serrat, fotografia a la baixada del carrer del Calvari i ja hi som, ja correm cap al riu. En un tres i no res passem el pont i enfilem el camí del bosc de Ribes, corba a la dreta i cap a Tregurà, la pista puja i aquí no hi ha problema, es fan dos grups, les mosses van davant i els nois i els gossos al darrere, arriba un punt de possible baixada a Pardines, primera embardissada. A veces veo caminos es converteix en la frase del dia, Martina frena el teu instint equivocat, Pau fes el favor de fer cas a en Sergi, sort que la Joana aglutina la tropa... anem per aquí i ja ens en sortirem, esbarzers, esgarrinxades... he sentit putu quest? girem cua, anirem per allà, res ja hi ha un caminet d'aquells que es veuen una mica més, Martina-on-fire... A cada bassa el gos sencer a dins l'aigua... We are on the track: segona frase del dia....

Pardines; we are on timing, no... anem tard, comunicació amb l'Orri Vell i Serrat, anem mitja hora tard, (ei, perquè em sortit mitja hora tard) sort que és un quest whatsupped: la comunicació flueix, a l'avituallament 1 es relaxen i fan fotos. El camí s'empina, l'hermita de Sant Magdalena ja l'hem passat. Vaques. Moltes vaques i esquelles, soroll d'estiu i de prats pirinencs. És bonic, és preciós, fa sol i we are on the track.

Orri Vell, avituallament, incorporació 5è membre; Ferran Jordà. ens fem fotos.
m'ha dit en Ferran que mai no havia pujat tan ràpid des del final de la pista fins al Coll de Pal. És clar nen, és un quest!

Coll de Pal; INDESCRIPTIBLE: boires trenquen a les roques, sóm a dalt de tot, només hem de baixar. baixar i disfrutar, córrer pels camins entre les vaques. Recordo que també hi vaig veure cavalls. M'he enamorat del moment, i pensar que en portem 18! ja està, ara direcció Camprodon, vessant oriental, el sol de cara, fa ventet, clima perfecte per córrer. (he provat de descriure-ho però us ho dic, era mooolt més que això, tenia fins i tot un punt de màgia o felicitat, o una barreja). Fem fotos. Portem tres hores.

Baixada cap al punt d'avituallament 2, ens espera la Gemma i el Marc, l'isostar! les galetes, fruita i altres coses boníssimes... beuré tanta aigua!
Herba, pedres, ziga-zaga, Sergi acusa fatiga a les cames, Ferran fresc com una rosa però amb dolor al genoll, un isard? a no és la Martina, més pedra, un roc, herba i ziga-zaga, anem baixant, fruint! mmm, recullo un grapat d'endorfines jo crec que de l'aire, només de respirar-lo, les boires ja no hi són, fa sol i ziga-zaga el camí per la pedra la Joana fa mal gest i ui-ui, passa res, herba, un roc, segona passa en fals i abans de la darrera ziga-zaga jo ho he vist, AI-AI-AI, nooooo... mmm... uuuu, has sentit crec o què? - sí, he sentit CREC-CREC-CREC.... nooooo, uuuuu, bueno ara ja se m'està passant potser, espereu un moment è...(enlapsed time per incident o accident, encara no se sap)

més herba, [HALF MARATHON] molta més herba, esbarzers que ja no punxen i Avituallament 2, IEA! Gemma on time, Marc també on time, the 5 of us on the track i la Joana molt prudent ha arribat sana i estàlvia. (ha estat incident)

molta fruita! molta aigua! què nanos com aneu?, Ferran es retira com estava previst,

Ara per dins del bosc, tinc un punt de referència a 3Km en línia recta, lo Garmin no enganya però si no hi ha camí? tirem pel dret, fulla, molta fullaraca, arbres separadets amb moltes branques, Oju!
vaig davant, els sento darrere, feedback amb gossos, el que us deia, i en Sergi ho ha explicat després...
aaa, ara veig un camí que és més camí que els de a veces veo caminos, és gairebé un camí: sentència: We are on the track again, sí Martina.
Vaques, peus de ple dins el fang, plof! (fang de vaques, ja ens entenem) i anar fent empaitant vaques per dins el bosc. La Daina tenia una punxa al peu i ja no la té. El Trau s'enduu una trepitjada. El camí desapareix, enllaça am un altre, ara un vailet, obrir-passar-tancar, esquivar vaques jugant al despiste intelligent, ara anem per dalt i dasprés passem al davant, kj! ...casa de pagès on primer ens reben amb crits perls gossos que poden fer enfadar les vaques (i ens podrien fer mal) i després adéu nens bon dia.... pista de ciment (parada tècnica per treure pedres de les sabates i altres coses del ventre)

Colònia Estevenell, creuem nacional amb camions tocant el clàxon, queixa cèlebre d'en Sergi, que quan és Sant Sergi no els va a tocar la bocina a casa seva... ;). És el patró dels conductors, es veu... no era Sant Fermí? ens recomanen passar el riu per una espècie de palanca rara que resulta ser un pont penjant que fa por, fustes menjades pel sol i el temps, descollades del cable que les subjecta. Camines pel damunt del riu a 20m d'alçada i veus l'aigua sota els peus, es mou, és un pont penjant. Fa por. Passem d'un en un per no morir tots alhora... quin pont!... o espècie de palanca rara...

Comencem a estar tocats, menys la Martina, veiem la piscina del Càmping de Sant Pau i tornem a dir una altra de les frases del dia, la piscina amb rodes de Capsec ve cap a nosaltres, nosaltres no anem cap a ella, ho enteneu?.... és un truc del subconscient per enganyar el jo-consicent (els músculs) que està cansat! ...amb rodes!!

Aquí ens estafen dos Km em sembla... portem una estona corrent, perquè correm oi? ...i un cartell ens diu Sant Pau: 3Km 47min ÒSTIA, fins al cap d'una estona ningú ho veu, tothom cau en el parany. el subconscient també està cansat em sembla.... no posa tres hores i 47 minuts si no 3Km, 47 minuts.
igualment és una estafa, ens pensàvem que ja erem a Sant Pau. passa-res, la piscina ja ve, ...ja-ve!

Primeres pujades caminades quan no caldria, Martina córre, és la prova, ens espera.
Arribem a Sant Pau en baixada, uff, avituallament, 34Km. Tocats, però no enfonsats, amb llagues.

Aquí tenim un avituallament amb més cosetes, mmm, i tirites compeed, vaselina, ... Joana rep massatges d'en Marc i es treu una idea del cap que li començava a rondar.

Falten 19Km (sóc el núm 19 i sóc un ogreeee)... En Sergi també veu el cotxe de la Gemma més ràpid que una piscina amb rodes... Jo estic cansat de cames, fatiga general, punt crític... lliçó per un altre quest; no posar últim avituallament a 19 Km del final, tram anterior més llarg si cal però que només en quedin sis o set...

Decidim afrontar el desenllaç, aquí s'ha decidit l'èxit del quest. Els gossos bé, hidratació bé, peu Joana, bueno..., Martina Full battery.

Troç d'asfalt, llàstima, per dos Km! pista per l'ombra, no sempre, deshidratació total, s'acusa la fatiga. Ja no fem fotos. Poc diàleg, el grup se separa, veiem quatre piscines amb rodes, [MARATHON], We are on the track i arribem a Llongarriu. SMS no viable, Al incomunicat. És el lloc de la parada i fonda, només fem parada, bevem aigua d'una mànega que en Sergi treu d'una forat en una arqueta. Passem dues vegades tres vailets: obre obre obre passa tanca tanca tanca i tornar-ho a fer. És un corral! hi ha burros i altres bèsties. Nois ara ha arribat la pujada a la Serra de Malforat, i jo no sé si per aquí podrà baixar la piscina amb rodes?
Caminem, reconec que caminem tota la pujada, ens bevem l'aigua de totes les botelles, camelbacks i fins i tot la de les piscines amb rodes. Caminet de dalt ja hi som, Al truca (-Estoy en Camprodon) i Joana es queda més tranquila. Donem instruccions canvi itinerari BTT. Parada a menjar pomes. Sergi és Gran, fem una oració. Els gossos també jeuen... símptomes.

Baixada a Capsec, es fa llarga, peteixo mal d'estómac estrany a cada sotrac, perdo pistonada. Sergi s'embala perquè no pot frenar. Estem arribant.. Parte instantani necessari. Queden 800 m com a molt, anem fins a l'hermita i després pel prat de sota, és aquí mateix.

és quí mateix, no s'ha mogut... que no tenia rodes?
bany, rotrobament, dinar especial alt en calories i baix en quantitat... :)
algú em prepara una clara, jo no puc. Gemma incondicional, està per tot i per tothom, Bravo, en Marc no tenia apendicitis i tots hem arribat bé!

Albrecht arriba en perfecte estat i comencem a dinar... Fem fotos.
Tarda de mojito i descans.

Us agraeixo molt a tots la vostra participació i les ganes i entusiasme que hi heu posat!

Visca el QUEST! i visca el regne de l'ultrafons de muntanya.

52Km!
(pendent temps Garmin track Pau + Joana)

Divina Pastora 2012. Palma de Mallorca

17 de juny de 2012

Amb la perfecte excusa d'una cursa urbana a casa el nostre club agermanat, visitem la família mallorquina. Per aquesta cita esportiva només dos integrants del CAS i un jove acompanyant incondicional es desplacen a terres Balears.
Com sempre, som molt ben rebuts a Palma per la Tia Maria i el Tio Paco. Ens n'anem a sopar carn a la brasa i patates fregides, cervesa, uuuuuuuuuh, no podem dir que no, sort que l'itinerari de la cursa fa baixada! KKKJJJ

Nit a Villa Clara, un indret molt especial per a mi, matí de bany a la piscina, i vida en família. Hem conegut a les filles de n'Albert! unes bessones molt maques que es diuen Ainoa i Aroa i la seva parella, que han vingut a dinar.
Després de dinar, ens desplacem a Palma i ens trobem amb els membres del CARS, Toni, Kati, Catalina i Xavier. El Marc es queda amb en Javier i en Pau, el fill de la meva cosina Neus, que venen a animar-nos.

La cursa comença al Castell de Bellver, on pugem amb uns autocars. La cursa comença mitja hora tard per problemes d'organització del transport d'atletes al punt de sortida, no passa res....
El sol es pon i tret de sortida, baixada ràpida en direcció a la mar. La Gemma baixa amb na Maria i na Kati. Na Catalina s'escapa amb el famós Hachasso. Als tres Km s'acaba la baixada, jo que m'he deixat caure ràpid sóc neutralitzar pels membres del CARS, Xavier i Toni passen com uns vòlids. En Paco es queda amb jo. La Gemma agafa una dracera directa a la Seu pel mal de peu (ai les plantilles). En Paco m'estira per la resta de la cursa per tal de dignificar la meva participació... em sobra la roba, em pesa tot, vaig al límit i gairebé no em moc, altre cop em maleeixo els plaers gastronòmics i la falta d'exercici (el pàdel no compta, nen). Certament quan algú et fa de llebre, t'ajuda moltíssim, jo, d'anar sol, m'hagués aturat fins a un ritme còmode però no! aquí hem vingut com a mínim a millorar els 54' de la darrera cursa! s'ha de patir una mica... not pain... only suffering...Km 5 el pitjor... i remontée! els darrers Km pel passeig marítim i l'entrada al Passeig del Born fins a la plaça de la Reina els faig una mica millor, sempre noto que el meu cos s'adapta a mida que passen els primers Km. Entrem junts al Parc de la Mar amb un temps de 52min. Sense el meu tío-llebre no ho hauria fet, Gràcies Paco, em costarà seguir-te a la Behovia, tinc feina a fer.
Sopar a Pérez Galdós entre CARS i familiars, un bon vespre atlètic a Palma.
Vegeu a la imatge l'uniforme del CARS estès a Sencelles. M'agrada vestir aquest color.

Cursa dels Bombers 2012. Barcelona

24 d'abril de 2012

Gemma Llorensí, Hug Cirici, Jordi Lacambra i Pau Muñoz van prendre part a la Cursa dels Bombers sense dorsal ni samarreta acreditada.
A la sortida no vem trobar els membres del club convidat CARS, així que vem triar posar-nos al 'pelotón', fora de les caselles de temps acreditats.

Aquesta cursa sempre està molt ben organitzada, amb molta infraestructura sonora i festiva. hi ha molt de públic pels carrers i el circuit urbà és ràpid i ample.

La Gemma va sortir com una bala, per batre el seu objectiu de sub-60min, i ja no la vàrem veure.
Al cap d'un km ja no vaig poder seguir el ritme de l'Hug, atleta de gran potència muscular i talent. En Jordi, que fa uns mesos que s'entrena amb un grup de motivasts sí que el pot seguir, tots dos marxen com una taca roja i negra enmig d'un mar de samarretes liles, no us puc seguir, sóc un dièsel sense stàrter que encara vaig a ralentí.

Km 5, com ha estat?, mitja cursa! quin temps mediocre, tot de culs grossos em passen, ai la meva panxa....ñññññññh, encara els podré atrapar ara que enfila Via Laietana avall, m'embalo, dóno tot el que tinc, un xic de ràbia per posar-me per primer cop a 5min/Km, quan temps feia que no corria així, ñññññññ... i emoció pel suport del públic en el tram estret travessant el casc antic.

A un Km del final em començo a trobar bé, sempre he pensat que 10 Km se'm fa una distància massa curta, l'altra part de mi em contradiu i diu menys mal que no és una mitja, pff, estic en baaaaixa forma!

La Gemma va arribar al cap d'un moment, 60min i alguns segons. Se li va escapar el temps objectiu per poc degut a una lesió al peu! tot i així, arribada triunfant al Passeig de Lluís Companys.

Ens trobem al Tio Paco al Parc de la Ciutadella i prometo entrenar per la Divina Pastora, objectiu baixar de 50! tenen compromís amb els socis del CARS i no tenim més temps. Comiat i fins aviat. Em fa illusió trobar-los a Barcelona!

Felicitats a la Gemma per la esplèdida actuació tot i les molèsties en un peu. 60 min. (Va ser necessària la intervenció d'un especialista per tractar-li una talàlgia).
Felicitacions pel temps genial de l'Hug, 50 min!
Felicitacions pel temps fantàstic del Jordi, 52 min!
Felicitacions pel meu pitjor temps en una cursa de 10Km, 54 min! :)