48ena Behobia - San Sebastián


 El diumenge passat vàrem anar a la popular i clàssica carrera d'Heuskalerria Behobia-San Sebastián.

Si haig de destacar alguna cosa d'aquesta cursa d'asfalt és l'animació de la gent. Milers de persones surten de casa seva per animar-te. Al llarg de tot l'itinerari vas sentint els ànims del públic: AUPA, venga que váis muy buen, ya casi estáis, OSO ONDO! OSO ONDO!

El clima és una altra cosa, plou i plou molt a Guipúzcoa. Des que vam arribar a Donostia, plovia. El sol va sortir una estona el dissabte al matí. Gran ambient a la fira del corredor al velòdrom d'Anoeta. Em vaig trobar al Xavi Minguella!! jeje, anàvem junts a l'escola! i en sortir, l'incondicional Paco Ronsiito, la tia Maria, que aquest any participarà en la modalitat Northern Walk i tots els altres membres del CARS.

Amb mi, la Gemma i el Marc, superespectadors! i l'Àlex! que està altra vegada en bona forma.
A menjar pintxitos, va! nyam nyam nyam i xacolí glu glu glu.... No nos habéis cobrao ni la mitá de lo que hemos comío, Anda -la-hostia, que no os enteráis, que llevo ya 23 palillos..., PUES

pimientos
cocotxas
pulpo
una de hongos
calamares
croquetas
chistorra
alcachofa
y un sinfín de cosas más...

jiji, va a dormir la migdi que la somnolència és fatal per fer turisme, anem cap a la furgo... sisi la furgo, aquí on ens veieu, el pressupost del CAS de finals de temporada ens ha permès llogar una fantàstica California dreams... on hem estat la mar de bé.

Dia de la cursa, tren a tope de corredors, al nostre vagó 458 homes i una dona.
quin dia! plou i plou i plou i fa fred, fem una llesca de pantomatoak i uns cafès kafeinakokoak. Fins d'aquí dues hores no sortim, buf, tothom als bars i benzineres de Behobia esperant el torn, sortides cada deu minuts, la gent va abandonant el confort, se saluden, i au, a l'aigua (de cap a peus) allà on trepitges, un pam.

La nostra sortida a les 11:10 vava! PUM!

el canguro em dura literalment 300 metres. Amb això no hi ha qui corri. el llenço contra un senyal de tràfic.

 això comença a pujar, Km 5 em passa un homenet pel costat, es el meu tío!! -eeeep, -hombre!

i el tío córrer i córrer molt, em planta abans de Gantxurizquieta... ññññ

A la baixada, ras! a la zona de tobogans, ras-ras! i en un tres-i-no-res ja sóc al port de Pasajes... queda molt poc, Km 15 uuuuuuuü.. ara sí el temut Alto de la Cruz, ah, rampes dures... aqui passo a la gent, per primer cop en tota la carrera guanyo posicions... baixo, a muette, ara stic on fire, check articular OK, check muscular OK, ara o mai, augmento el ritme, ya-total, si és baixada, una pájara no m'agafarà. Passo dos avituallaments sense beure res, passo caps, la respiració augmenta de 3-2 a 2-2... baixada a San Sebastián Av Navarra, una cridòria, tothom se sent un campió, recta de meta interminable, des del Km 19 se m'ha fet llarguíssim. Veig a la Gemma i al Marc, eo ja sóc aqui! i molt content!! ...al menys un podrà pensar: yo estuve allí, yo la hice...

Paco Muñoz (Ronsiito): 1:45 plusmarca persona
Àlex Llorensí Torrent: 1:47 esplèndit debut
Pau Muñoz Cirici: 1:51 esplèndit debut

4500 catalans van participar-hi, molts d'ells amb senyeres, estelades i barretines. la gent de Donostia els animava, aplaudien el pas de les qualsevol reivindicació independentista -que nosotros somos de la ikurriña!
A l'autobús, una dona va dir això: háblale un poco más a tu hijo que me gusta escucharlo (el catalán)
i un home, en baixar, es va girar i va dir: -que tengáis la suerte que os merecéis el día 25, estaré todo el día enganchado a la radio y a la televisión.