Duatló de Queralbs

26 de Setembre del 2010
11Km BTT+14Km a peu+11Km BTT
600 Participants (acaben 489).

Quan vaig clicar a "confirmar", i mentre comprobava l'estat flonjo dels meus quàdriceps, vaig pensar: mare meva Joana, què has fet? 45 Euros a la paperera...en aquell moment estava a Roma, i un mail manipulador de la Martina m'havia fet inscriure a la duatló de Q. Em vaig posar les bambes i vaig sortir a descobrir el parc de la Villa Borghese -una taca verda al google maps prop de l'hotel on era- . Quedaven poc més de 20 dies per la cita muntanyenca i no calia perdre ni un minut! Dos entrenaments romans, + la cursa popular de Serrat + una sortida destroyer amb Martina i amic a Sant Llorenç del Munt constituirien la meva preparació duatlesca. Arribats al dia només pensava en l'helicòpter que em rescataria a mitja ascensió al Puigmal. (Sergi ja sé que m'estic enrollant molt, però porto dos dies tancada a casa amb febre i avui és el primer dia que tinc el cap clar!)

Anem al tema. Aquest any és únic, aquest any som 5!!! 5 Serratins disposats a donar la pell a la cursa del poble veí. Motivació màxima el dia anterior a la plaça de Serrat posant les bicicletes a punt: disposem de l'expertise mecànic de Sergi i Jordi -fitxatges d'honor del club-, que contrasten amb la nostra negligència. En Pau encara no ha arribat. Tot a punt per l'endemà... durant la recollida de dorsals ens informen de la previsió meteorològica. Sensació de fred de -9º al Puigmal. Perfecte, pasta i a dormir.

Ara sí, 8 menys 10 minuts, tots enxovats a la plaça de Q, comprobant que la roda no sortirà volant, la cadena a puesto, ai posem plat mitjà...PUM! com sempre cal esperar 5 minuts abans la pinya no es mou. Per cert: el club estrena equipació 2010/2011, anem de vermell.


La pujada fins a Fontalba ja la coneixem tots, es fa llarga però es va fent. Al cap de 3 Km he perdut a la Martina. Cap al final em trobo al Pau i també em passa. Ai ai que sóc l'última. Transició prou lenta, agafo mueslis i taronjes i comencem a corre-caminar. Fa molt de sol, gens de vent, fantàstic. Al cap de poc em passa el Jordi. Pensava que ja estarien a Núria a hores d'ara, però resulta que havia punxat la roda al primer Km. M'intenta arrossegar, però al cap de poc recupero el meu ritme de tortuga i em quedo enrere collint floretes. En Pau em segueix una mica més avall. A dalt de tot sí que fa fred, però només són uns minuts. Oh! he vist neu! molt maco, cap avall! veig l'helicòpter que em vigila, i penso que potser sí que l'acabaré sense la seva ajuda! La baixada fins a Núria no té secret, i és el meu moment gloriós per avançar posicions. Venen ganes de quedar-se al Santuari, amb el solet i les begudes isotòniques...un altre dia. La Martina ha repetit marca, en Sergi ha entrat uns minuts abans, amb el Jordi. El genoll del Pau s'ha retirat en arribar al Puigmal i no ha pogut acabar-la (aquí tenim el seu Garmin) Jo he tardat 20 minuts més que l'any passat, però estic contenta de la baixada en bici.

Sergi. Posició: 201. Temps: 04:03:08 (01:18:20+02:28:45+00:16:03)
Jordi. Posició: 214. Temps: 04:06:19
Martina. Posició: 229. Temps: 04:09:49 (01:14:31+02:34:41+00:20:37)
Joana. Posició: 385. Temps: 04:48:17 (01:22:55+02:59:18+00:26:04)
Pau. No acaba. Temps: (1:19:00 + 1:30 fins al Puigmal)